La classe dels Cocos, Escoleta Can Cantó (Promoció 2011/2012)

dimecres, 9 de maig del 2012

Símptomes de gelosia...


Cal destacar que durant les darrers setmanes, la meva relació amb una nena de l’aula, és cada vegada més estreta. Aquesta demana constantment molta atenció i pareix que ha trobat en mi algú que la observa, que la mira, que la compren... Però, no obstant això, el seu comportament cada vegada és més disruptiu i agressiu amb la resta de companys, ja que pega, tira dels cabells, els dóna cops amb qualsevol objecte que pugui trobar,... i no només a l’escoleta sinó fora d’ella també. És per això, que els seus pares no poden amagar la preocupació i malestar que estan vivint i per la qual cosa han decidit demanar ajuda a l’equip de l’EAP per assabentar-se de pautes que puguin posar en pràctica per disminuir aquestes accions.

D’altra banda, m’agradaria comentar un aspecte que porto observant durant alguns dies, i és que sembla que la nena agafa cels quan em veu parlant, abraçant o jugant amb altres nens, ja que de seguida arremet no contra ells, si no contra mi en intent de cridar la meva atenció. Algunes situacions que evidencien aquest aspecte, són les següents:

  • Un dia, durant el temps de menjador, estava ajudant a un infant a menjar i va començar a picar la taula i el plat, tirar el menjar per la taula i fins i tot em va tirar menjar a la cara perquè li fes cas.      
  • Un altre dia, durant el temps de psico, estava fotografiant el joc simbòlic d’una de les nenes mentre jugava amb les teles, i després de alguns intents de la nostra protagonista, per tal de cridar la meva l’atenció, va agafar una altra tela alhora que em deia “Mira Nieves, mira lo que hago”. 
  • Més tard, jo estava jugant amb altres nens, i va venir per demanar-me anar al bany dient que tenia pipi. Així que la meva companya, sabent perquè ho feia, la va agafar per anar-hi però no en va fer.
  • Aquest mateix dia, quan vam anar al menjador, estava al seu costat ajudant-la a menjar i quan vaig ajudar al seu company de devora, literalment em va clavar el tenedor a la cara empunyant-lo amb molta força. En aquesta ocasió va ser molt més greu amb la qual cosa la vaig fer seure a un altre lloc on podia vigilar-la per tal de mostrar-li el meu disgust envers aquesta acció que podria haver tingut un desenllaç molt més greu.
  • També he observat, que quan algun infant acaba d’arribar a classe, aquesta nena ve directa cap a mi per donar-me una abraçada. D’aquesta manera, no em deixa saludar i donar la benvinguda a l’infant que acaba d’arribar.

En quant a la meva actuació, el que he tractat de fer, és donar moltes senyals d’afecte a aquesta nena, mirades d’aprovació quan ho fa bé i fer-la sentir observada, mirada, acompanyada... Però quan fa accions com les descrites anteriorment, tractar de no donar-li atenció en la mesura del possible, ja que en situacions en les que està agredint a un altre infant, és gairebé impossible passar-ho per alt. Així que tracto de centrar l’atenció en l’infant agredit demanant-li si es troba bé o no, més que no pas reganyar a la nena que agredeix amb paraules a les que ja no respon com ara “(nom de l'infant) NO! Això no es fa. Per què ho has fet?, etc”.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada