Moments de neteja i higiene personal!

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps de neteja i higiene personal. Gairebé des de la segona setmana d’estància a l’escoleta, m’he ofert ser jo l’encarregada de fer la neteja de mans i boca dels infants després de l’esmorzar. Així doncs, avui en tornar a l’aula després de la proposta de degustació de cocos, mentre la Toñi els cantava una nova cançó que ella mateixa havia inventat per tal de treballar el tema del cos humà i la higiene corporal, he fet les higienes. Com que la pileta del bany està adaptada a l’altura dels infants, he agafat una cadira per tal de no forçar l’esquena amb males postures. Llavors, anava cridant als infants que estaven a la catifa de tres en tres, arremangàvem mànegues, els posava una miqueta de sabó, i els deia que rentessin mans i boca, i per últim els ajudava a assecar-les. A més a més, mentre seguia tot aquest procés, vaig aprofitar per parlar-los sobre la importància d’una bona higiene i el nom de les diferents parts del cos que estàvem emprant, ja què és la temàtica que estan treballant en aquell moment a l’aula. A continuació teniu una imatge del moment:

Degustació de cocos!

Una de les situacions més destacades en la qual he col·laborat amb la professora de l’aula en la posada en pràctica d’una activitat en gran grup, ha estat en una proposta molt significativa i lúdica pels infants. Es tracta d’una degustació de cocos amb motiu del mot que dóna nom a la classe!!

Els infants estan molt emocionats i nosaltres també. La Toñi porta els cocos fins al menjador on el infants esperen expectants. Jo coparticip amb la mestra en la posada en pràctica de la proposta i m’encarrego de la càmera per tal d’immortalitzar les diverses situacions que visualitzarem sobre la descoberta dels infants. Aquestes imatges, ens serviran per confeccionar un plafó més endavant que ens servirà per recordar aquesta magnífica experiència.

En primer lloc els donem els cocos perquè pugin tocar-los, manipular-los i experimentar amb ells les seves qualitats físiques externes com ara el color marró, la rugositat aspra, els pels que li surten, la seva duresa, el seu pes, la seva forma rodona, etc. Aprofito els seus comentaris per fer-los preguntes com ara a quin altre aliment que hagin tocat abans es sembla aquesta rugositat aspra, quin aliment que hagin provat abans és, al contrari que els cocos, suau, quin altre aliment també té una forma rodona, etc. Mentre tant, els faig fotos captant les seves expressions de la cara que reflecteixen el que pensen. Les imatges són realment interessants i podem veure les hipòtesis que van els infants fer sobre els cocos com ara aquesta nena que va dir espontàniament “no sona” alhora que s’ho apropava a l’orella.

Imatge S. fent hipòtesis sobre el coco: “no sona”


En obrir el cocos, la mestra i jo ens adonem que estan podrits. Tractem que això no intervingui en la nostra proposta i aprofitem aquesta situació inesperada per explicar als infants que el menjar, passat un cert temps, es podreix i no es pot menjar. Alguns infants es mostren curiosos, d’altres fan cara de fastig, i altres fins i tot els volen provar. La Toñi els mostra que la part rugosa, dura i de color marró és un cascarón que es pot separar de la part blanca, que és la que es menja. Per fer-ho, empra una espècia de tornavís de punta plana. Mentre tant, jo faig les fotos i els demano per alguna característica física interna com ara el color que té per dintre, la forma o la rugositat. Llavors descobrim que l’aigua que tenen a dins s’ha condensat i sembla una espècia de puding dur. Personalment, mai havia vist l’aspecte d’un coco passat amb la qual cosa, aquesta magnífica experiència ha significat un nou aprenentatge i descobriment també per a mi.

Imatge M en descobrir l'interior del coco, va dir: "está podrido"

En S. i en D. fan hipòtesis sobre la olor del coco abans i desprès d'obrir-lo. La olor ens donarà una pista del que descobrirem més tard?

Repartint els gots d'aigua!

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de repartiment dels gots d’aigua. Després d’una estona de relaxació, una vegada de nou actius, van seure a les cadires per tal de repartir una mica d’aigua als infants. D’aquesta manera, he pogut comprovar que aquesta rutina la tenen molt ben adquirida i que saben perfectament que vindrà després. Avui sóc jo l’encarregada de dur a terme aquesta rutina amb la qual cosa nombro a un infant a l’atzar. En aquest cas li ha tocat a la S. que serà una peça clau en el procés, per tal de dur els gots d’aigua al seu destinatari. D’aquesta manera, es fomenta la col·laboració, la coordinació pel fet de caminar sense que caigui el líquid, el reconeixement dels companys, i el fet d’identificar cadascun dels seus gots (aspecte en el qual entra en joc processos psicològics bàsics com ara l’associació i la memòria). La veritat és que gràcies a això, he pogut comprovar que són infants molt capaços i amb moltes potencialitat que només necessiten que algun les fomenti, ja que reconeixen els gots de tots els companys!! Això em va semblar fascinant degut a la seva curta edat. A continuació teniu una imatge d'aquest moment:

M'encarrego de l'assemblea!

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut dirigir i intervenir en una de les activitats de l’aula, va ser durant el moment d’assemblea. Tots asseguts a la catifa en forma de rotllana, ens disposàvem a veure qui havia vingut a classe. Primerament va començar la tutora però llavors vaig assumir jo el càrrec seguint el mateix esquema de preguntes. Així doncs, treia una foto a l’atzar i la mostrava. Els infant havien de reconèixer-lo i dir el seu nom. L’infant cridat es posava de peus i jo li demanava què era (si nen o nena) i què tenia (si penis o vulva), ja que actualment estan treballant el cos humà. D’aquesta manera, afavoríem el desenvolupament i adquisició del llenguatge. A continuació, li demanava que digués hola o bon dia a la resta de companys i finalment podia penjar la seva foto a la paret on hi havia la imatge d’una palmera cocoter (en simbologia de l’escoleta). Després de penjar cada nen la seva imatge, els demostrava la meva aprovació xocant-los la mà amb la qual cosa els nens es sentien molt orgullosos amb ells mateixos, i afavoria així la construcció de la seva autoestima.

He de destacar que quan li tocava a algun infant més tímid i no verbalitzava allò que li demanava, la tutora els “penalitzava” sense poder penjar la seva imatge a la palmera cocoter. Jo tractava d’animar-los i aprovar qualsevol mostra o esforç de verbalització oral. Algunes de les estratègies que vaig emprar, va ser per exemple preguntant-los més baixet, apropant la meva orella com si d’una espècie de diàleg íntim entre l’infant i jo es tractés. En definitiva, em va agradar molt assumir aquest càrrec i ser jo la que guiés la proposta, ja que vaig poder interactuar de manera més activa amb els infants, ajudant-los així a créixer i desenvolupar les seves potencialitats. A continuació teniu una imatge del moment:

Apuntant a la pissarra aspectes a destacar dels infants

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps de després del dinar en el qual s’ha d’apuntar aspectes rellevants sobre cada infant en particular. Com que la meva tutora es va haver d’anar a fer uns papers, vaig ser jo l’encarregada d’escriure a la pissarra les defecacions que havien fet els infants, si els faltava qualque cosa (bolquers, toallites, etc.), com havien menjat etc. i va ser en aquell moment quan vaig apreciar la complexitat d’haver d’acordar-se amb tanta fiabilitat de tots aquests aspectes de cada infant en particular. Espacialment em va costar més haver d’apuntar el que havia menjat cada infant de primer i segon plat, i de postres; de fet, vaig haver d’apuntar-m’ho a un paper i després copiar-lo a la pissarra per tal de no equivocar-me. No obstant, tinc una actitud positiva i crec que a poc a poc, a mesura que vagi coneixent a cada infant i la quantitat que acostuma a menjar, serà molt més fàcil que em pugi acordar de tots aquest aspectes. En definitiva, m’agradaria destacar que segons el meu parer, el fet d’apuntar a la pissarra tots aquests aspectes, em sembla fonamental per tal que els pares es puguin assabentar amb un cop d’ull aspectes tan rellevants sobre els seus fills com aquests a banda que contribueix a fer un seguiment més exhaustiu i rigorós dels propis infants. Aquí teniu una imatge d’aquest moment:


Apuntant a la pissarra el que ha menjat cada infant

Presentació del bloc!

Hola a tothom!!

Com ja sabeu, sóc la Nieves Tobaruela Mendoza, tinc vint anys i estic cursant el Grau d’Educació Infantil a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Ja estem al segon semestre del tercer curs de la carrera, i aquest és un moment en que iniciem un temps de canvi. Una nova etapa molt important i emocionant en la nostra història educativa, ja que comencem les pràctiques de 0-3 anys en una escoleta de la nostra illa.

Les meves expectatives envers les pràctiques són molt positives, ja que afronto aquesta nova etapa amb moltes ganes i il·lusió. És per això, que espero poder aprendre moltes coses sobre els més petits, així com les seves tutores per tal de continuar la meva formació envers l’Educació Infantil i poder donar així sentit i significat a tots aquells aprenentatges adquirits a nivell teòric els últims anys gràcies a l’oportunitat que tenim de poder viure en primera persona aquesta experiència.

En definitiva, aquest bloc sobre el pràcticum de 0-3 anys, està configurat com un espai en el qual pretenc reflectir de manera fidel tots els aprenentatges i vivències adquirides durant aquest període de pràctiques, i deixar així constància de les ganes i il·lusions dipositades en elles. A més a més, les entrades que podreu trobar estaran classificades per etiquetes segons les diferents àrees en que podem cooparticipar en la dinàmica del centre com ara: col·laboració; dinàmica del centre; disseny i intervenció; espais i materials; psicomotricitat; i rutines.

Una salutació,

Nieves Tobaruela Mendoza.

Primer dia de piscina...

Avui és el primer dia que he anat a piscina i la veritat és que m’he sentit molt perduda i poc orientada... Cada pare s’encarregava de posar la roba de bany del seu fill. En arribar al vestuari, em van envair un munt d’interrogants sobre com actuar davant l'infant que havia de canviar; havia de llevar-li el bolquer? Havia de posar-li un altre de nou? De baix del banyador havien de llevar bolquer? Quin dels dos bolquers de la seva motxilla era per posar baix del banyador, estava ven col·locada la tovallola, entre d’altres. Així doncs, vaig tractar de fixar-me en les mares per veure el procediment que seguien i finalment el vaig poder deixar llest.

No obstant això, el problema va continuar quan en tornar al vestuari, després del bany, el vaig haver de tornar a canviar per posar-li el bolquer net i la seva roba. Com era lògic, no coneixia quin era el procediment. Però llavors, una de les mares que va veure la situació em va ajudar. Em va mostrar on hi havia uns canviadors fora del vestuari on el podria canviar amb més comoditat, ja que degut a la seva hipertonicitat era difícil fer-ho en el estret banquet del vestuari on ho feien totes les mares. En definitiva, he de dir que m’he sentit poc recolzada i orientada, ja que no em van explicar què havia de fer amb la qual cosa anava bastant perduda i això em va generar molta frustració, nervis i angoixa... No obstant això, la setmana que ve estaré preparada perquè ja conec el procediment i no em vindrà de nou.

El dia de Carnestoltes sóc l'encarregada de fer les fotos!

Un dels moments més destacats en el qual he pogut participar i col·laborar amb l'equip en la dinàmica general del centre, ha estat en el dia d’avui en el qual hem festejat la tradicional festa de Carnestoltes. D’aquesta forma, he pogut col·laborar amb l’equip, ja que la directora m’ha fet encarregada de treure les imatges que llavors emprarem per fer un mural amb motiu de la festa. És per això, he tractat d’estar molt pendent de les situacions que anàvem vivint tant dintre com fora de l’aula durant el passeig pel voltant del centre. A dintre de l’aula, es respira un ambient distès, amable, amb crits d’emoció dels infants.... Els pares vesteixen als seus fills, es fotografien amb ells per immortalitzar aquest moment, i juguen alegrement amb ells. Alguns pares conversen tranquil·lament entre ells intercanviant mirades còmplices i d’aprovació, mentre que d’altres prefereixen passar desapercebuts. En sortir fora del centre, es pot veure un grup de persones (famílies, tutors, alumnes de pràctiques, etc) amb un punt d’unió; un punt de connexió són els més petits i el fet de transmetre’ls la il·lusió (com tan encerta i innocentment vaig escriure un dia a la capçalera del meu bloc) per les petites coses del dia a dia. a continuació teniu algunes imatges d'aquest encontre entre famílies,tutores i infants:

Trobada de pares acompanyant el joc dels seus fills

Mare acompanyant al seu fill

El meu primer canvi de bolquer!

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps d’higiene. Tot i ser el segon dia, agafo la iniciativa i li proposo a la mestra fer un canvi de bolquers tota sola. És la primera vegada que canvio un amb la qual cosa estic una mica nerviosa i no sé ben bé com sortirà, però estic animada i ho afronto amb una actitud positiva. L’afortunat serà en M. que per sort és un nen molt tranquil i que pesa molt poquet, la qual cosa em facilita molt aquesta nova aventura. Abans que pugés per les escales de fusta que tenen per facilitar-nos la tasca i per afavorir la seva autonomia, vaig agafar les seves toallites i un bolquer, i em vaig posar els guants. Llavors li vaig donar la ma per ajudar-lo a pujar i el vaig tombar. La veritat és que es va portar molt bé i en tot moment va contribuir per facilitar-me la tasca. Llavors vaig recordar aspectes que havia treballat sobre el canvi de bolquer en un treball que vaig fer per a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció II. Aquest coneixements previs van ser de gran ajuda, i els vaig posar en pràctica. Segons Loczy, aquest és un moment molt important en el qual es creen els vincles d’afecció entre l’infant i l’adult. És per això, que la importància de parlar a l’infant, anar posant paraules a allò que fan, avisar-lo quan els moguem, etc. son aspectes que s’han de tenir en compte i que jo vaig aplicar amb la meva pràctica. Finalment, quan va estar canviat el vaig ser pessigolles a la panxa mentre ell reia alegrement. Va ser un moment realment especial. A continuació teniu algunes imatges del moment:

Fent el canvi de bolquer

Establint llaços afectius

Confecció de la disfressa de pirata per Carnestoltes

Un dels moments més destacats en el qual he participat en la dinàmica del centre en quant a l'elaboració de material, va ser el segon dia d’estància a l’escoleta gràcies a la celebració de la tradicional festa de Carnestoltes. Així doncs, vam confeccionar la nostra disfressa de pirates prenent com a referència la que tenien de mostra, ja que era la temàtica elegida aquest any. La vestimenta bàsica era igual per tothom però depenent de l’aula, els detalls eren d’un color o altre. Així per exemple, els de la meva classe eren de color lila. La disfressa estava feta amb bosses d’escombreries a la qual li vam aferrar tires de cinta aïllant color negre i lila alternativament. A mode de decoració, ens vam posar un mocador negre al cap, un pegat a l’ull, una espasa i un mocador lila al voltant de la cintura.

A continuació, pares, infants, tutores, directora i alumnes de pràctiques vam sortir a passejar pel voltant del centre i vam anar fins a un parc on els infants van poder lluir les seves disfresses alhora que gaudien de la companyia i atenció dels seus pares. Jo em vaig encarregar en tot moment de treure les imatges que immortalitzarien els moments tan especial que vam viure i les quals formaran part d’un plafó il·lustratiu sobre aquest dia. La veritat és que va ser molt divertit i vam gaudir quasi tant com els infants. Aquí teniu algunes imatges de moment.

Jo disfressada de pirata

Una foto de grup



Fins i tot vam sortir al Diari d'Eivissa. L'autor d'aquesta imatge és Moisés Copa.

El primer dia de pràctiques fem psicomotricitat!

Un dels moments més destacats en el qual he pogut cointervenir en la posada en pràctica d’una sessió de psicomotricitat, ha estat el primer dia que vaig començar les pràctiques. Primerament, vaig col·laborar en ajudar als infants a llevar-se les sabates per posar-se els mitjons de psicomotricitat. Quan vam arribar a la sala de psico, vaig comprovar que és un espai que està molt ben ambientat i equipat amb molts de materials de diversos colors, formes i grandàries. Durant aquest moment, la tutora em va delegar la guarda i vigilància dels infants durant una estona, ja que se’n va anar a esmorzar. Era el primer dia i estava bastant nerviosa, però vaig tractar de recordar quan vaig anar al col·legi de l’Urgell a San Josep per observar infants de 3 anys durant una sessió de psicomotricitat. Així doncs, els vaig disposar els materials tractant d’oferir-los diverses propostes didàctiques d’acord a les seves edats com ara salts, arrossegaments, conquestes d’altures, etc. Una proposta concreta, va ser quan vaig col·locar el cuc seguit d’un matalàs que té un forat a dins. Quan vaig alçar el cap, em vaig adonar que tenia darrera meva tota una filera d’infants esperant per ficar-se a dins. Jo els esperava a l’altre extrem i quan sortien els anomenava amb molt d’entusiasme com si els acabés de trobar.

Després, va entrar un tutor de l’escoleta de Vila per tal que no estigués tota sola amb els infants. M’adono que una de les nens està fora de la zona de joc. El tutor l’havia castigat per llevar-se les sabates i els mitjons. Almanco duia 20 min retirada del joc i això em pareixia una barbaritat sobre tot per infants tan petits! Em vaig apropar a la nena i la vaig ajudar a posar-se’ls però tractant de fomentar la seva autonomia, i explicant-li perquè no se’ls havia de llevar. Finalment, quan va arribar la tutora i vam començar a recollir. La sortida va ser molt especial. Va col·locar el cuc davant la porta i segons anava cridant als infants per tornar a l’aula, havien de passar arrossegant-se per dintre d’aquest. Aquesta sortida em va parèixer molt interessant i la veritat és que em va agradar moltíssim, ja que em pareix una bona proposta per fer d’aquest temps un moment espacial, alhora que desenvolupen la coordinació i la psicomotricitat gruixuda pel fet d’haver d’arrossegar-se. Aquí teniu algunes imatges de la sala i els materials.