La classe dels Cocos, Escoleta Can Cantó (Promoció 2011/2012)

dimarts, 29 de maig del 2012

Reunió de pares: Aquests infants si que mengen!


Avui de tarda hem pogut assistir a la reunió de pares organitzada pel conjunt de l’equip educatiu de les Escoletes de Vila i Can Cantó en col·laboració d’una de les professionals de l’EAP. El motiu de la xerrada era parlar sobre la importància de garantir als infants, tant des de l’escoleta com des de casa, una rica i variada alimentació, així com afavorir i donar continuïtat a casa dels hàbits i rutines posats en pràctica al centre amb les educadores.

A més a més, ha estat un espai idoni on els pares han pogut compartir amb altres famílies que estan passant pel mateix, els seus dubtes i angoixes. D’aquesta manera, s’assabenten que no estan sols i que no només els hi passa a ells sinó que tots comparteixen semblances i similituds respecte a la difícil tasca d’educar als seus fills tractant de donar-los-hi el millor en cada moment.

Alguns dels aspectes que s’han tractat al llarg de la xerrada i que més m’han cridat l’atenció són aquells vinculats amb les consideracions o pautes que s’haurien de tenir en compte per fer del menjar un temps d’harmonia i conversa relaxada:

  • Les consideracions o pautes a tenir en compte com ara assegurar que al manco es menjarà amb els fills una ingesta al dia tots junts.
  • La importància d’incloure a l’infant en la conversa interessant-nos pel que ha fet a classe, si s’ho ha passat bé, com es troba, etc. d’aquesta manera, el nen té tota la nostra atenció i no haurà de portar-se malament per cridar-la.
  • No menjar amb la telelevisió, ja que encara que pensem que pot ser la nostra aliada perquè l’infant mengi no sé bo emprar aquesta estratègia.
  • Avisar a l’infant del que esperem d’ell i assabentar-los de les conseqüències que hi haurà si no ho compleix. En referència a aquest punt, em va agradar molt el comentari que va fer la professional de l’EAP perquè de manera graciosa va dir que lògicament els infants no es quedarien amb el dubte de si serem capaços o no de complir-lo i per suposat ens posaran a prova. És per això
  • Tractar de ressaltar lo bo i no sempre lo dolent. Premiar i valorar quan esta assegut tranquil i menjant adequadament i no només quan esta de peus i esvalotat.
  • Si no menja no hem de dramatitzar. Ja menjarà quan tingui fam. No ens hem de preocupar ni apesarar perquè no li passarà res dolent.
  • Deixar-li clar i ser ferms en que si no ha volgut menjar en el temps establert, no hi haurà res fins a la següents ingesta. D’aquesta manera, aprendrà a menjar en el moment que toca i afavorim que arribi amb més apetit a la propera toma. 

Després de l’exposició del Power Point, es va convidar a les famílies a una degustació de bescuit i cafès, y a continuació hi ha haver un temps d’assemblea en el que es va passar una sèrie de preguntes perquè en grups reflexionessin. Algunes de les preguntes que es van plantejar i entorn de les quals va sorgir el discurs dels pares van ser:

-          El teu fill menja de tot?
-          Quines estratègies utilitzes per a que mengi?
-          Presenta cap problema a l’hora de menjar? Quin? Com ho soluciones?


En definitiva, estic molt contenta d’haver pogut assistir a aquesta xerrada i haver ser partícip d’un temps i un ambient tan magnífic en que educadores i famílies es reuneixen pel bé de l’infant treballant i col·laborant conjuntament per donar sentit i continuïtat als hàbits i rutines del dia a dia sobre un tema tan important en aquestes primeres edats com és l’alimentació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada