Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de pati. Després de l'activitat de les petjades, mentre la tutora recollia l'aula, jo vaig sortir al pati per tal d'acompanyar i supervisar als infants. Tot va succeir amb normalitat però llavors aquesta calma es va veure interrompuda per un seguit d’infants (entre els quals es trobava en M) van començar a transgredir les úniques dos normes que hi havia; no passar amb les motos per dintre de l’arener, i no pisar les plantes. Cal destacar, que en M és un nen molt extrovertit que presenta un excés de moviment i efusivitat. A més a més, està en una etapa en la que ha descobert el proverbi “no” el qual no dubta en emprar. Aquesta situació fa una mica difícil lidiar amb ell perquè contínuament s’enfronta a les mestres per tal de provar fins a quins límits pot arribar. Després de nombroses vegades en les quals li vaig demanar per favor que no trepitgés les plantes sense èxit, finalment vaig decidir emprar un altra estratègia. Així doncs, vaig centrar el meu interès cap als infants que sí ho estaven fent bé, amb l’objectiu de no reforçar la conducta no desitjada amb la meva atenció. Així doncs, vaig deixar que estigués allà a les plantes i li vaig proposar a la resta de companys que juguéssim al pilla pilla amb les motos. D’aquesta manera, vaig poder comprovar que la meva estratègia havia funcionat a la perfecció! En M va sortir de les plantes i va començar a jugar amb nosaltres i en cap altre moment van tornar a desobeir. La proposta va ser un èxit i sense necessitat de renyar-lo, ni acabar plorant. La veritat és que estic molt contenta de com estic actuant davant els comportament disruptius dels nens i de com ells estan responent a les meves intervencions.
El temps de recollir les joguines també és un moment intens i ple de rebequeries per part del nostre protagonista. És per això que sempre que tinc ocasió tracto de posar en pràctica els meus coneixements previs en quant a les estratègies que puc fer servir en aquestes situacions. D’aquesta forma, vaig emprar la tècnica del reforçament positiu, que consisteix en premiar a l’infant amb paraules de suport quan està realitzat la conducta que desitjada. Una altra molt semblant, és la tècnica de reforçament a través del company que consisteix en mostrar-li algun amic que estigui recollint per tal d’animar-lo a que ell també ho faci a partir de missatges en clau positiva però mai comparant. La veritat és que estic molt contenta de com estic actuant davant totes aquestes situacions que se’m presenten, i de poder posar en pràctica les estratègies donades al llarg de la carrera, veient així el sentit i la connexió entre la teoria i la pràctica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada