Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps de dinar dels infants al menjador. M’agradaria destacar una situació en concret sobre una de les nenes de la meva classe a la que no li agrada gens la fruita i quan toca al menú té l’excusa perfecta per jugar a refregar la taronja entre les seves mans. Després de molt reflexionar, he arribat a la conclusió que aquesta és la seva forma de tastar aquest aliment per tal de conèixer les seves propietats. El problema és que si aquesta necessitat d’experimentació i manipulació tan necessària durant les primeres edats no està del to satisfeta, l’infant només té la possibilitat de fer-ho a l’hora de l’esmorzar. Per tant, jo penso que si es plantegés una proposta de manipulació d’aliments o altres materials fora d’aquest temps, llavors comprendria que en el moment d’esmorzar s’ho ha de menja. El que no podem fer, és privar a aquesta nena de la necessitat de sentir la emocionant sensació del suc de taronja refregat entre els seus dits. Però en el dia d’avui, estava totalment decidida a que na L mengés la fruita o almenys que la tastés, i de fet ho he aconseguit!! La veritat és que per a mi ha estat tot un assoliment perquè realment ella era el meu repte! En aquest cas, l’estratègia que he fet servir ha estat la de la psicologia inversa. Després de veure que com més li deia que mengés menys menjava, avui he tractat de fer el contrari per observar com reaccionava. Així doncs, amb una mica de teatre, li vaig dir que ni se li ocorris menjar ni un trosset de meló perquè era tot per a mi. D’aquesta manera i a mode de joc, he aconseguit que mengés fins a quatre trossos de fruita!
Per últim, m’agradaria destacar una altra situació en la qual he ajudat a la tutora dels més petits a donar de menjar als seus infants. Era la primera vegada que donava el dinar a uns bebès tan petits i la experiència ha estat molt bona! I tot i que estava amb tres infants alhora, la veritat és que puc dir que mengen millor que els de la meva classe encara que s’embruten el doble; vaig terminar de macarrons amb tomàtec fins les galtes! Però em va agradar molt l’experiència. Aquí teniu una imatge evidenciant aquest moment.
Donant de menjar a la classe dels petits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada