Durant la jornada d’avui amb motiu de la tradicional
festivitat del dia de Sant Jordi, tal i com vam acordar amb la directora i
educadores el dimarts passat quan vam assistir a la reunió d’Equip Educatiu, la
Marta i jo hem estat les encarregades d’organitzar algun esdeveniment per tal
de festejar aquest dia tan emotiu a la nostra illa. D’aquesta manera, vam decidir
representar a mode de teatre la llegenda de Sant Jordi, amb la qual cosa ens
vam posar mans a l’obra per confeccionar les nostres pròpies titelles.
En primer lloc, calia narrar la història per tal de
donar sentit i ordre a la vertadera llegenda de Sant Jordi. Aquí teniu el relat
que vaig escriure a partir de la pròpia llegenda.
LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Hi havia una vegada, un poble molt, molt llunyà, en una època en que les papallones eren princeses i els lleons menjaven herba, que hi habitava un drac molt dolet.
Aquell drac, que era de color verd i
tenia una llarga cua, treia foc pels queixals cremant tot el que trobava al seu
pas.
Ens ho diu la història d'un vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
que men-men-men, que menjava persones.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.
Com veureu tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
se'ls endrapava com qui no menja res.
I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i esbargínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.
Cavalls, ovelles, bous i vaques, passaren a ser l’aliment principal d’aquell insaciable drac que se’ls menjava de tres en tres i encara en volia més.
Va arribar un punt en que els homes i dones habitants d’aquell poble estaven tan atemorits, que un dia, quan ja no els hi quedaven més animals, es van reunir per parlar de quina manera es podrien desfer d’ell.
- Narrador: “Com creieu nens que ens podríem desfer d’ell? Li tirem pedres? (noo..) Li tirem de la cua? (noo..) Creieu que podríem parlar amb ell? (sii..) ”
- Poble: “La Princesa, la Princesa!”
Finalment, tot el poble va decidir per sorteig que seria la bella Princesa del castell, qui s’enfrontés davant el malvat drac.
El rei i la reina ploraven desconsoladament pel tràgic destí que li esperava a la seva estimada filleta mentre miraven com partia en busca del dolent drac.
- Princesa: “Muaaa, quina por que tinc...”
I camina que caminarà, la bella Princesa va arriba a les profunditat de les muntanyes del sud del poble on va trobar la fosca cova on vivia el ferotge drac.
- Drac: “Qui s’atreveix a molestar-me?”
- Princesa: “Hay!! Quina por, no em facis mal per favor!”
Però el drac, que va veure la por i feblesa de la bella princesa, es va veure decidit a anar a per ella, quan de sobte...! el valerós cavaller de Sant Jordi va arribar just a temps per salvar a la seva estimada.
- Príncep: “Ja estic aquí Princesa, no tinguis por!”
- Princesa: “Visca, visca. Ara el meu príncep em rescatarà!”
I el príncep va clavar la seva espasa en la llengua del temible drac que va caure abatut al terra.
Finalment, tothom va quedar meravellat quan va veure que de la sang d’aquell drac van sortir moltes roses vermelles que el valerós príncep va regalar a la seva bella princesa en senyal del seu amor.
- Príncep: “Aquí tens princesa meva”
- Princesa: “Gràcies, gràcies”
I tot el poble va festejar que ja podrien viure en pau i tranquil·litat sense que aquell malvat drac mai més es mengés cap altre animal del seu corral.
I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT. SI NO ÉS MENTIDA, SERÀ VERITAT
A continuació, vam elaborar les titelles. Calia confeccionar una princesa, un príncep, un drac i la flor com a principals protagonistes de la història, i dels quals s’encarregà Marta. Mentre que jo vaig elaborar els animals, la gent del poble, la cova del drac i el poblat de fons com a elements secundaris. Aquí teniu les imatges dels nostres personatges!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada