Observacions sobre el dibuix lliure

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant la observació del moment de dibuix lliure dels infants. La mestra em va demanar que posés el nom de cada infant al seu dibuix i així ho vaig fer. Cada vegada col·laborava en més tasques i tenia un paper més actiu davant el grup d’infants que ara començaven a veure’m com una tutora més, o almenys així ho sentia jo. Observant els dibuixos de cada infant, vaig quedar totalment bocabadada amb el que estava fent una de les noies de la classe en concret;  na A. Aquesta nena no pintava el full com suposadament havia de fer-ho tenint en compte la seva edat cronològica, si no que en el seu dibuix podíem apreciar com, ja havia estudiat de manera teòrica a la carrera, que en comptes de fer les típiques rajes d’un costat a l’altre del dibuix ella ja començava a imitar aspectes formals de l’acte d’escriure reproduint els trets típics dels traç manuscrit propis de l’etapa presil·làbica. Com ja sabem, aquesta etapa, es caracteritza perquè l’infant ja diferència entre lletres i números d’altres tipus de dibuixos, és a dir, allò icònic (dibuixos) d’allò no icònic (el que és una altra cosa). Aquestes grafies no tenen cap tipus de linealitat, orientació ni control de quantitat i en alguns casos, necessiten estar al costat del dibuix per tal donar significat a l’escrit. Solen aparèixer en forma de boletes, palets o semi cercles. En definitiva, he de dir que gràcies a aquesta situació inesperada he pogut posar en pràctica els meus coneixements previs sobre lectoescriptura, i m’he sentit molt emocionada d’haver identificats tots aquests conceptes d’una forma pràctica i vivint-la en primera persona. Un exemple d’aquest tipus de reproduccions seria la següent:

Exemple d’escriptura de l’etapa diferenciada o presil·làbica