Una de les situacions més destacades en la qual he pogut dirigir i intervenir en una de les activitats de l’aula, va ser durant el moment d’assemblea. Tots asseguts a la catifa en forma de rotllana, ens disposàvem a veure qui havia vingut a classe. Primerament va començar la tutora però llavors vaig assumir jo el càrrec seguint el mateix esquema de preguntes. Així doncs, treia una foto a l’atzar i la mostrava. Els infant havien de reconèixer-lo i dir el seu nom. L’infant cridat es posava de peus i jo li demanava què era (si nen o nena) i què tenia (si penis o vulva), ja que actualment estan treballant el cos humà. D’aquesta manera, afavoríem el desenvolupament i adquisició del llenguatge. A continuació, li demanava que digués hola o bon dia a la resta de companys i finalment podia penjar la seva foto a la paret on hi havia la imatge d’una palmera cocoter (en simbologia de l’escoleta). Després de penjar cada nen la seva imatge, els demostrava la meva aprovació xocant-los la mà amb la qual cosa els nens es sentien molt orgullosos amb ells mateixos, i afavoria així la construcció de la seva autoestima.
He de destacar que quan li tocava a algun infant més tímid i no verbalitzava allò que li demanava, la tutora els “penalitzava” sense poder penjar la seva imatge a la palmera cocoter. Jo tractava d’animar-los i aprovar qualsevol mostra o esforç de verbalització oral. Algunes de les estratègies que vaig emprar, va ser per exemple preguntant-los més baixet, apropant la meva orella com si d’una espècie de diàleg íntim entre l’infant i jo es tractés. En definitiva, em va agradar molt assumir aquest càrrec i ser jo la que guiés la proposta, ja que vaig poder interactuar de manera més activa amb els infants, ajudant-los així a créixer i desenvolupar les seves potencialitats. A continuació teniu una imatge del moment:
He de destacar que quan li tocava a algun infant més tímid i no verbalitzava allò que li demanava, la tutora els “penalitzava” sense poder penjar la seva imatge a la palmera cocoter. Jo tractava d’animar-los i aprovar qualsevol mostra o esforç de verbalització oral. Algunes de les estratègies que vaig emprar, va ser per exemple preguntant-los més baixet, apropant la meva orella com si d’una espècie de diàleg íntim entre l’infant i jo es tractés. En definitiva, em va agradar molt assumir aquest càrrec i ser jo la que guiés la proposta, ja que vaig poder interactuar de manera més activa amb els infants, ajudant-los així a créixer i desenvolupar les seves potencialitats. A continuació teniu una imatge del moment:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada