Una de les situacions més destacades en la qual he col·laborat amb la professora de l’aula en la posada en pràctica d’una activitat en gran grup, ha estat en una proposta molt significativa i lúdica pels infants. Es tracta d’una degustació de cocos amb motiu del mot que dóna nom a la classe!!
Els infants estan molt emocionats i nosaltres també. La Toñi porta els cocos fins al menjador on el infants esperen expectants. Jo coparticip amb la mestra en la posada en pràctica de la proposta i m’encarrego de la càmera per tal d’immortalitzar les diverses situacions que visualitzarem sobre la descoberta dels infants. Aquestes imatges, ens serviran per confeccionar un plafó més endavant que ens servirà per recordar aquesta magnífica experiència.
En primer lloc els donem els cocos perquè pugin tocar-los, manipular-los i experimentar amb ells les seves qualitats físiques externes com ara el color marró, la rugositat aspra, els pels que li surten, la seva duresa, el seu pes, la seva forma rodona, etc. Aprofito els seus comentaris per fer-los preguntes com ara a quin altre aliment que hagin tocat abans es sembla aquesta rugositat aspra, quin aliment que hagin provat abans és, al contrari que els cocos, suau, quin altre aliment també té una forma rodona, etc. Mentre tant, els faig fotos captant les seves expressions de la cara que reflecteixen el que pensen. Les imatges són realment interessants i podem veure les hipòtesis que van els infants fer sobre els cocos com ara aquesta nena que va dir espontàniament “no sona” alhora que s’ho apropava a l’orella.
Imatge S. fent hipòtesis sobre el coco: “no sona”
En obrir el cocos, la mestra i jo ens adonem que estan podrits. Tractem que això no intervingui en la nostra proposta i aprofitem aquesta situació inesperada per explicar als infants que el menjar, passat un cert temps, es podreix i no es pot menjar. Alguns infants es mostren curiosos, d’altres fan cara de fastig, i altres fins i tot els volen provar. La Toñi els mostra que la part rugosa, dura i de color marró és un cascarón que es pot separar de la part blanca, que és la que es menja. Per fer-ho, empra una espècia de tornavís de punta plana. Mentre tant, jo faig les fotos i els demano per alguna característica física interna com ara el color que té per dintre, la forma o la rugositat. Llavors descobrim que l’aigua que tenen a dins s’ha condensat i sembla una espècia de puding dur. Personalment, mai havia vist l’aspecte d’un coco passat amb la qual cosa, aquesta magnífica experiència ha significat un nou aprenentatge i descobriment també per a mi.
Imatge M en descobrir l'interior del coco, va dir: "está podrido"
En S. i en D. fan hipòtesis sobre la olor del coco abans i desprès d'obrir-lo. La olor ens donarà una pista del que descobrirem més tard?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada