Un dels moments més destacats en el qual he pogut cointervenir en la posada en pràctica d’una sessió de psicomotricitat, ha estat el primer dia que vaig començar les pràctiques. Primerament, vaig col·laborar en ajudar als infants a llevar-se les sabates per posar-se els mitjons de psicomotricitat. Quan vam arribar a la sala de psico, vaig comprovar que és un espai que està molt ben ambientat i equipat amb molts de materials de diversos colors, formes i grandàries. Durant aquest moment, la tutora em va delegar la guarda i vigilància dels infants durant una estona, ja que se’n va anar a esmorzar. Era el primer dia i estava bastant nerviosa, però vaig tractar de recordar quan vaig anar al col·legi de l’Urgell a San Josep per observar infants de 3 anys durant una sessió de psicomotricitat. Així doncs, els vaig disposar els materials tractant d’oferir-los diverses propostes didàctiques d’acord a les seves edats com ara salts, arrossegaments, conquestes d’altures, etc. Una proposta concreta, va ser quan vaig col·locar el cuc seguit d’un matalàs que té un forat a dins. Quan vaig alçar el cap, em vaig adonar que tenia darrera meva tota una filera d’infants esperant per ficar-se a dins. Jo els esperava a l’altre extrem i quan sortien els anomenava amb molt d’entusiasme com si els acabés de trobar.
Després, va entrar un tutor de l’escoleta de Vila per tal que no estigués tota sola amb els infants. M’adono que una de les nens està fora de la zona de joc. El tutor l’havia castigat per llevar-se les sabates i els mitjons. Almanco duia 20 min retirada del joc i això em pareixia una barbaritat sobre tot per infants tan petits! Em vaig apropar a la nena i la vaig ajudar a posar-se’ls però tractant de fomentar la seva autonomia, i explicant-li perquè no se’ls havia de llevar. Finalment, quan va arribar la tutora i vam començar a recollir. La sortida va ser molt especial. Va col·locar el cuc davant la porta i segons anava cridant als infants per tornar a l’aula, havien de passar arrossegant-se per dintre d’aquest. Aquesta sortida em va parèixer molt interessant i la veritat és que em va agradar moltíssim, ja que em pareix una bona proposta per fer d’aquest temps un moment espacial, alhora que desenvolupen la coordinació i la psicomotricitat gruixuda pel fet d’haver d’arrossegar-se. Aquí teniu algunes imatges de la sala i els materials.
Després, va entrar un tutor de l’escoleta de Vila per tal que no estigués tota sola amb els infants. M’adono que una de les nens està fora de la zona de joc. El tutor l’havia castigat per llevar-se les sabates i els mitjons. Almanco duia 20 min retirada del joc i això em pareixia una barbaritat sobre tot per infants tan petits! Em vaig apropar a la nena i la vaig ajudar a posar-se’ls però tractant de fomentar la seva autonomia, i explicant-li perquè no se’ls havia de llevar. Finalment, quan va arribar la tutora i vam començar a recollir. La sortida va ser molt especial. Va col·locar el cuc davant la porta i segons anava cridant als infants per tornar a l’aula, havien de passar arrossegant-se per dintre d’aquest. Aquesta sortida em va parèixer molt interessant i la veritat és que em va agradar moltíssim, ja que em pareix una bona proposta per fer d’aquest temps un moment espacial, alhora que desenvolupen la coordinació i la psicomotricitat gruixuda pel fet d’haver d’arrossegar-se. Aquí teniu algunes imatges de la sala i els materials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada