Visitem l'hort de Can Tomeu!

Avui ha sigut un dia molt i molt especial, ja que hem fet una sortida del centre per anar a visitar l’hort de Can Tomeu. Gràcies a això, els infants han pogut gaudir d’un temps i un espai ric en estímuls sensorials, ja que han estat en contacte amb la naturalesa. A més a més, han pogut conèixer diferents tipus de flors i arbres com els que podeu veure a continuació:

Arribem a la zona de plantació i comencem a investigar! La primera troballa que fem són les roses vermelles... 

Però prompte descobrim que també n'hi ha de blanques i roses. 

Alguns infants aprofiten per agafar les flors que més li han cridat l'atenció...

Mentre que d'altres prefereixen gaudir de l'aroma de la planta Maria Luisa

També observem on creixen les peres i les pomes que esmorzem

I ens adonem que els nespres també creixen als arbres!

"La flor de l'ametller és, sense dubte, una de les més boniques", - Diuen alguns infants - 

L'amo de l'hort ens regala una mica de Camamilla. Gràcies!

El sistema de reg també ha estat tot un descobriment i sobre els qual els infants han pogut aprendre una mica més, gràcies a l’observació vivencial en primera persona. Tot un avantatge i un avanç de la tecnologia!

Després d’un temps de lloc lliure i exploració, els infants de la meva classe i jo hem començat a recol·lectar la flor de Lavanda que emprarem el proper dia per realitzar una proposta que jo mateixa he dissenyat; elaborar perfum natural!. D’aquesta manera, l’activitat cobra un gran sentit pels més petits, ja que han estat ells mateixos qui han pogut recollir la flor coneixent la planta d’on surt i les seves característiques físiques i sensorials, ja que les han pogut olorar, tocar, i fins i tot tastar!

Per últim, cal destacar, que mentre recol·lectàvem la flor de Lavanda, de manera espontània una de les nenes ha fet tot un gran descobriment; ha trobat un caragol que ha portant perquè tots el poguéssim veure!! Amb el caragol en terra, els més curiosos fan un cercle per observar-lo de més a prop; Quines hipòtesis en faran?, El voldran agafar tots o hi haurà algú que en tingui por?, Quines característiques fisiques reconeixem?, En sabem alguna cançó de caragols?. Els infants es mostren realment entusiasmats i jo hi veig una ocasió fantàstica per documentar. A la fi, tota una experiència de vida carregada d'aprenentatges significatius i vivencials que no us podeu perdre!  

Petites experiències de vida que ens fan créixer: observem un caragol!    



A continuació teniu la lletra de la cançó popular; Caragol treu Banya, el qual he enllaçat a un vídeo on podeu veure el ritme, la melodia i la entonació. 

CARAGOL TREU BANYA

Caragol treu banya, puja la muntanya,

caragol treu vi, puja al muntanyí.

Caragol treu banya, puja la muntanya,

caragol bover, jo també vindré.

Caragol treu banya, puja la muntanya,

caragol treu munt, puja aquí al damunt.  

Per últim, m'agradaria mostrar-vos un document que he realitzat sobre aquesta activitat, ja que formarà part de l'informe que entregarem als infants i les seves famílies al final d'aquest tercer trimestre. Aquest informe, és el document en el que les educadores mostren a les famílies totes les propostes realiztades pels seus fills durant el curs així com les imatges que narren totes les experiències viscudes. 

Sortida Hort de Can Tomeu (Informe)

Ai! Quina fredor!

Com a activitat especial realitzada en el dia d’avui, cal destacar una proposta molt significativa i lúdica pels infants; pintar amb gels de colors!

Aquesta proposta consisteix en ficar en les cubiteres de fer gel, una mescla d’aigua i pintura de dits de diferents colors. També li podem posar purpurina perquè l'efecte sigui més bonic. Llavors es deixa reposar uns dies fins que es faci gel i ja podem emprar-los com un material més per pintar!

La veritat és que ha estat molt emocionant observar als infants realitzar les seves pròpies hipòtesis envers aquest nou material, ja que no l'havien vist abans. A continuació us mostraré les imatges del moments més significatius acompanyats de petites frases que narren els comentaris i les accions dels infants.

Primeres reaccions; dur-ho a la boca. L. diu: "Està molt fred!!"

La S. prova de mullar el dit al gel per pintar

En J. descobreix que agafant els gels és més fàcil!

La M. em mostra com el gel se li està fonent a la mà

L. diu: "Mans brutes!"

Concreció de les propostes!

A continuació, us mostrem un document en Format Power Point que hem realitzat la meva companya Marta i jo, per tal de concretar el nostre projecte de millora; la sala de la llum. Aquest és el següent: 

Un món per somiar_ppt projecte de millora

View more presentations or Upload your own.

En quant a les propostes plantejades per dur a terme a la nostra sala, cal destacar que són vuit activitats repartides en vuit sessions. Aquestes són les següents:

Sessió 1: Descobrim!

Primera aproximació a l’obscuritat.

o Joc amb llanternes en gran grup cadascun a la seva aula. 

o Visita a la sala. 

o Materials: llanternes, llençols, adhesius, fluorescents.

Sessió 2: Petits grans artistes

Activitat en la que els infants Pintaran una funda de coixí de matrimoni més una camiseta blanca amb pintura de roba fluorescent.  

Sessió 3: Imaginàrium

Activitat del conte inventat per nosaltres amb la capsa màgica en la que els infants podran descansar mirant a les estrelles amb música de fons i olor a encens per crear un millor ambient.

Sessió 4: Dits, ditets

Activitat en la que els infants pintaran damunt paper continu negre amb pintura de dits fluorescent. 

Sessió 5: Fem hipòtesis

o Exploració lliure de la funcionalitat i possibilitats de les ombres xineses. També mostrarem algunes reproduccions; principament animals (paloma, caragol, cavall, etc.). 

o També farem ús de les llanternes.  

Sessió 6: En acció!

o Ball amb arma armilles reflectants i maquillatge de cara fluorescent (utilitzarem música per ambientar).

Sessió 7: Sinó es mentida, serà veritat

o Activitat de contes especials per l’obscuritat que es veuen amb llum de Neón.

o Fer dibuixos amb retoladors fluorescent i no fluorescents per veure la diferència. 

Sessió 8: Viatge a l’espai!

o Activitat estrella en la que els infants podran vivenciar en primera persona les sensacions d’un astronauta, ja que es posaran el casco típic de la seva vestimenta i viatjaran en una nau espacial.  

Comencem a montar la sala!

Aquesta setmana ens ha començat ha arribar alguns dels materials que havíem demanat. És per això, que ens hem posat mans a l’obra per iniciar l’ambientació de la nostra sala de la llum. 

En primer lloc, hem fet el títol “Un món per somiar” amb la qual cosa, hem imprès les lletres, les hem retallat i aferrat a cartolines de diferents colors, i finalment les hem plastificat.

També hem començat a ambientar espais exteriors com ara la paret del passadís on es troba la nostra sala. D’aquesta manera, hem aferrat un plafó de documentació en forma de pensament, per tal de donar continuïtat al mot que dóna nom a la sala. L’objectiu d’aquest plafó, és penjar imatges amb les qual mostrar i donar a conèixer els moments més significatius de les experiències viscudes pels infants dins la sala en relació a les propostes que hem plantejat. A més a més, cal destacar un detall i és que en els tres cercles del pensament hi posarem un imatge cadascun dels grups que gaudiran aquest any d’aquest projecte tan innovador (aula de grossos 1 i 2, i petits).

La porta també ha estat un dels aspecte que hem decorat seguint amb la mateixa temàtica del títol. 

I aquí teniu el resultat...!!

Per últim, hem començat a folrar la sala de paper continu negre. Això no ha estat una tasca fàcil, ja que les zones més altes són difícils d'accedir i costa molt penjar el paper perquè quedi recte i ben folrat. No obstant, sóc optimista i crec que amb una mica de paciència ho aconseguirem!

Finalment, cal destacar que la Marta i jo hem redactat una carta sol·licitant la col·laboració de les famílies en la nostra proposta aportant aquells materials adequats per visualitzar a la nova sala i que tinguin per casa. D’aquesta manera, pretenem fer partícips a les famílies d’aquest nou projecte tenint en compte el seu paper fonamental per donar sentit i al projecte educatius dels més petits. Aquí teniu la carta que vam redactar. 

Estimats pares/mares:

Les alumnes de pràctiques de la UIB (Marta i Nieves) volem dur a terme un projecte de millora al centre, acordat amb l’equip educatiu: la sala de la llum. Aquest consisteix en una sala on els/les vostres fills/es descobriran el món de les llums i les ombres per tal de crear experiències d’aprenentatge i creixement personal.

Per tal de poder fer realitat aquesta proposta necessitaríem que portéssiu de casa alguns dels següents materials:

o   Llençols/ teles negres

o   Llençols blancs

o   Neó amb perilla

o   Tubs fluorescents

o   Llanternes de piles

o   Armilles reflectants (chalecos)

o   Coixí de matrimoni

o   Contes especials per a l’obscuritat

o   Encens (incienso)

o   Joguines que brillin en l’obscuritat

o   Camiseta blanca (aquest material l’haurien de dur tots els/les nens/es)

Gràcies per la vostra col·laboració,

Les alumnes de pràctiques de la UIB.  

Ja tenim la llista dels materials!

En el dia d'avui, la meva companya Marta i jo hem concretat molt més el nostre projecte de millora, fins al punt que ja hem fet una llista amb els materials que necessitarem per muntar-la i que el proper dia donarem a la directora perquè ens confirmi o no què podrem aconseguir/comprar. A més a més, també hem redactat les activitats que ens agradaria treballar amb els infants a la sala planificant d’aquesta manera les diferents sessions que durem a terme. Fins i tot ja hem decidit el mot que donarà nom a la nostra sala; UN MÓN PER SOMIAR. La veritat és que gràcies a la informació recollida durant aquestes darreres setmanes a través de diverses fonts (Internet, articles, experiències de blocs d’altres mestres, etc.) i l’experiència que tenim de tres anys de feina conjunta, ens ha possibilitat tenir una visió i idees pràcticament semblants del que volíem fer i fusionar ambdós forces per dur a terme una proposta realment significativa pels infants que els permetrà experimentar amb diversos materials relacionats amb la llum i foscor.

Així doncs, la llista del material que necessitarem és la següent:

-          Paper continu negre (2 rotllos).

-          Adhesius fluorescents (llunes, estrelles, sols, etc.).

-          Paper cel·lofana de diferents colors.

-          Globus dels grans (2-3).

-          Pintura de dits fluorescent.

-          Pintura de cara fluorescent.

-          Pintura per a roba que sigui fluorescent.

-          Retoladors fluorescents i no fluorescents.

-          Cola.

-          Paper de cuina.

-          Sabanes/ teles de color negre.

-          Lona blanca.

-          Neón con perilla.

-          Tubs fluorescents.

-          Llanternes de piles.

-          Projector/ llanterna que el focus sigui més gran.

-          Bombeta 

-          Armilles reflectants.

-          Contes especials per a l’obscuritat.

-          CD’s verges per la música.

-          Matalassos/ coixins.

-          Catifa.

-          Coixí de matrimoni.

-        Encens.

-     Altres materials que puguin aportar els papàs (joguines que brillin a l’obscuritat, les teles, contes, llanternes, coixí de matrimoni, catifa vella, armilla reflectant, encens etc.).

Finalment, en quant a les sessions planificades, pròximament exposarem al bloc tot el que tenim previst realitzar per tal de no desvetllar-ho i donar un major grau d’emoció. Fins aviat! 

Símptomes de gelosia...

Cal destacar que durant les darrers setmanes, la meva relació amb una nena de l’aula, és cada vegada més estreta. Aquesta demana constantment molta atenció i pareix que ha trobat en mi algú que la observa, que la mira, que la compren... Però, no obstant això, el seu comportament cada vegada és més disruptiu i agressiu amb la resta de companys, ja que pega, tira dels cabells, els dóna cops amb qualsevol objecte que pugui trobar,... i no només a l’escoleta sinó fora d’ella també. És per això, que els seus pares no poden amagar la preocupació i malestar que estan vivint i per la qual cosa han decidit demanar ajuda a l’equip de l’EAP per assabentar-se de pautes que puguin posar en pràctica per disminuir aquestes accions.

D’altra banda, m’agradaria comentar un aspecte que porto observant durant alguns dies, i és que sembla que la nena agafa cels quan em veu parlant, abraçant o jugant amb altres nens, ja que de seguida arremet no contra ells, si no contra mi en intent de cridar la meva atenció. Algunes situacions que evidencien aquest aspecte, són les següents:

• Un dia, durant el temps de menjador, estava ajudant a un infant a menjar i va començar a picar la taula i el plat, tirar el menjar per la taula i fins i tot em va tirar menjar a la cara perquè li fes cas.      
• Un altre dia, durant el temps de psico, estava fotografiant el joc simbòlic d’una de les nenes mentre jugava amb les teles, i després de alguns intents de la nostra protagonista, per tal de cridar la meva l’atenció, va agafar una altra tela alhora que em deia “Mira Nieves, mira lo que hago”. 
• Més tard, jo estava jugant amb altres nens, i va venir per demanar-me anar al bany dient que tenia pipi. Així que la meva companya, sabent perquè ho feia, la va agafar per anar-hi però no en va fer.
• Aquest mateix dia, quan vam anar al menjador, estava al seu costat ajudant-la a menjar i quan vaig ajudar al seu company de devora, literalment em va clavar el tenedor a la cara empunyant-lo amb molta força. En aquesta ocasió va ser molt més greu amb la qual cosa la vaig fer seure a un altre lloc on podia vigilar-la per tal de mostrar-li el meu disgust envers aquesta acció que podria haver tingut un desenllaç molt més greu.
• També he observat, que quan algun infant acaba d’arribar a classe, aquesta nena ve directa cap a mi per donar-me una abraçada. D’aquesta manera, no em deixa saludar i donar la benvinguda a l’infant que acaba d’arribar.

En quant a la meva actuació, el que he tractat de fer, és donar moltes senyals d’afecte a aquesta nena, mirades d’aprovació quan ho fa bé i fer-la sentir observada, mirada, acompanyada... Però quan fa accions com les descrites anteriorment, tractar de no donar-li atenció en la mesura del possible, ja que en situacions en les que està agredint a un altre infant, és gairebé impossible passar-ho per alt. Així que tracto de centrar l’atenció en l’infant agredit demanant-li si es troba bé o no, més que no pas reganyar a la nena que agredeix amb paraules a les que ja no respon com ara “(nom de l'infant) NO! Això no es fa. Per què ho has fet?, etc”.  

Provant estratègies davant conductes disruptives!

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de pati. Després de l'activitat de les petjades, mentre la tutora recollia l'aula, jo vaig sortir al pati per tal d'acompanyar i supervisar als infants. Tot va succeir amb normalitat però llavors aquesta calma es va veure interrompuda per un seguit d’infants (entre els quals es trobava en M) van començar a transgredir les úniques dos normes que hi havia; no passar amb les motos per dintre de l’arener, i no pisar les plantes. Cal destacar, que en M és un nen molt extrovertit que presenta un excés de moviment i efusivitat. A més a més, està en una etapa en la que ha descobert el proverbi “no” el qual no dubta en emprar. Aquesta situació fa una mica difícil lidiar amb ell perquè contínuament s’enfronta a les mestres per tal de provar fins a quins límits pot arribar. Després de nombroses vegades en les quals li vaig demanar per favor que no trepitgés les plantes sense èxit, finalment vaig decidir emprar un altra estratègia. Així doncs, vaig centrar el meu interès cap als infants que sí ho estaven fent bé, amb l’objectiu de no reforçar la conducta no desitjada amb la meva atenció. Així doncs, vaig deixar que estigués allà a les plantes i li vaig proposar a la resta de companys que juguéssim al pilla pilla amb les motos. D’aquesta manera, vaig poder comprovar que la meva estratègia havia funcionat a la perfecció! En M va sortir de les plantes i va començar a jugar amb nosaltres i en cap altre moment van tornar a desobeir. La proposta va ser un èxit i sense necessitat de renyar-lo, ni acabar plorant. La veritat és que estic molt contenta de com estic actuant davant els comportament disruptius dels nens i de com ells estan responent a les meves intervencions.

El temps de recollir les joguines també és un moment intens i ple de rebequeries per part del nostre protagonista. És per això que sempre que tinc ocasió tracto de posar en pràctica els meus coneixements previs en quant a les estratègies que puc fer servir en aquestes situacions. D’aquesta forma, vaig emprar la tècnica del reforçament positiu, que consisteix en premiar a l’infant amb paraules de suport quan està realitzat la conducta que desitjada. Una altra molt semblant, és la tècnica de reforçament a través del company que consisteix en mostrar-li algun amic que estigui recollint per tal d’animar-lo a que ell també ho faci a partir de missatges en clau positiva però mai comparant. La veritat és que estic molt contenta de com estic actuant davant totes aquestes situacions que se’m presenten, i de poder posar en pràctica les estratègies donades al llarg de la carrera, veient així el sentit i la connexió entre la teoria i la pràctica.