Provant estratègies davant conductes disruptives!

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de pati. Després de l'activitat de les petjades, mentre la tutora recollia l'aula, jo vaig sortir al pati per tal d'acompanyar i supervisar als infants. Tot va succeir amb normalitat però llavors aquesta calma es va veure interrompuda per un seguit d’infants (entre els quals es trobava en M) van començar a transgredir les úniques dos normes que hi havia; no passar amb les motos per dintre de l’arener, i no pisar les plantes. Cal destacar, que en M és un nen molt extrovertit que presenta un excés de moviment i efusivitat. A més a més, està en una etapa en la que ha descobert el proverbi “no” el qual no dubta en emprar. Aquesta situació fa una mica difícil lidiar amb ell perquè contínuament s’enfronta a les mestres per tal de provar fins a quins límits pot arribar. Després de nombroses vegades en les quals li vaig demanar per favor que no trepitgés les plantes sense èxit, finalment vaig decidir emprar un altra estratègia. Així doncs, vaig centrar el meu interès cap als infants que sí ho estaven fent bé, amb l’objectiu de no reforçar la conducta no desitjada amb la meva atenció. Així doncs, vaig deixar que estigués allà a les plantes i li vaig proposar a la resta de companys que juguéssim al pilla pilla amb les motos. D’aquesta manera, vaig poder comprovar que la meva estratègia havia funcionat a la perfecció! En M va sortir de les plantes i va començar a jugar amb nosaltres i en cap altre moment van tornar a desobeir. La proposta va ser un èxit i sense necessitat de renyar-lo, ni acabar plorant. La veritat és que estic molt contenta de com estic actuant davant els comportament disruptius dels nens i de com ells estan responent a les meves intervencions.

El temps de recollir les joguines també és un moment intens i ple de rebequeries per part del nostre protagonista. És per això que sempre que tinc ocasió tracto de posar en pràctica els meus coneixements previs en quant a les estratègies que puc fer servir en aquestes situacions. D’aquesta forma, vaig emprar la tècnica del reforçament positiu, que consisteix en premiar a l’infant amb paraules de suport quan està realitzat la conducta que desitjada. Una altra molt semblant, és la tècnica de reforçament a través del company que consisteix en mostrar-li algun amic que estigui recollint per tal d’animar-lo a que ell també ho faci a partir de missatges en clau positiva però mai comparant. La veritat és que estic molt contenta de com estic actuant davant totes aquestes situacions que se’m presenten, i de poder posar en pràctica les estratègies donades al llarg de la carrera, veient així el sentit i la connexió entre la teoria i la pràctica.

Estratègies d'intervenció davant infants apegats

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de pati on he pogut observar i fins i tot intervenir davant una situació que m’ha cridat especialment l’atenció. La meva tutora va sortir un moment per esmorzar i jo era l’única figura de referència que en S tenia en aquell moment. Ja m’havia adonat que aquest infant sempre anava al darrera de la tutora i es passava els patis agafat de la seva mà. Aquesta conducta em va estranyar i quan se’n va anar efectivament va fer el mateix amb mi.

Així doncs, vaig aprofitar aquesta situació per posar en pràctica els meus coneixements previs sobre infants apegats per tal d’ajudar-lo a sortir d’aquesta inseguretat que sabia que a la llarga li seria molt perjudicial. El vaig proposar pujar a la caseta de fusta per les escales per tal que es tirés pel tobogan. La meva proposta no li va interessar mica perquè estava més pendent de que tornés la mestra, així que el vaig agafar de la mà per conduir-lo fins on eren les escales amb el propòsit que hi pugés. Jo li vaig agafar la mà des de baix perquè sabés que estava allí recolzant-lo. Des de la boca del tobogan el cridava perquè s’apropés i es llancés, i així ho va fer. Vaig reforçar aquesta conducta amb paraules d’aprovació i vaig notar que havia gaudit d’aquesta sensació així que vam tornar a pujar. No va ser fins a la 4ª o 5ª vegada que el vaig veure preparat per soltar-li la mà. Cada vegada anava una passa més i la següent era allunyar-me una mica de la caseta. Finalment l’infant es va llançar tot sol sense necessitat de que el mirés ni molt menys que li donés la mà. Fins i tot es va tirar boca a baix!! Jo estava molt emocionada perquè havia aconseguit que es desenganxés una mica de la figura de referència per tal que gaudís d’altres emocions com les que estava vivint ara per primera vegada a l’escoleta.

Observacions sobre el dibuix lliure

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant la observació del moment de dibuix lliure dels infants. La mestra em va demanar que posés el nom de cada infant al seu dibuix i així ho vaig fer. Cada vegada col·laborava en més tasques i tenia un paper més actiu davant el grup d’infants que ara començaven a veure’m com una tutora més, o almenys així ho sentia jo. Observant els dibuixos de cada infant, vaig quedar totalment bocabadada amb el que estava fent una de les noies de la classe en concret;  na A. Aquesta nena no pintava el full com suposadament havia de fer-ho tenint en compte la seva edat cronològica, si no que en el seu dibuix podíem apreciar com, ja havia estudiat de manera teòrica a la carrera, que en comptes de fer les típiques rajes d’un costat a l’altre del dibuix ella ja començava a imitar aspectes formals de l’acte d’escriure reproduint els trets típics dels traç manuscrit propis de l’etapa presil·làbica. Com ja sabem, aquesta etapa, es caracteritza perquè l’infant ja diferència entre lletres i números d’altres tipus de dibuixos, és a dir, allò icònic (dibuixos) d’allò no icònic (el que és una altra cosa). Aquestes grafies no tenen cap tipus de linealitat, orientació ni control de quantitat i en alguns casos, necessiten estar al costat del dibuix per tal donar significat a l’escrit. Solen aparèixer en forma de boletes, palets o semi cercles. En definitiva, he de dir que gràcies a aquesta situació inesperada he pogut posar en pràctica els meus coneixements previs sobre lectoescriptura, i m’he sentit molt emocionada d’haver identificats tots aquests conceptes d’una forma pràctica i vivint-la en primera persona. Un exemple d’aquest tipus de reproduccions seria la següent:

Exemple d’escriptura de l’etapa diferenciada o presil·làbica

Acomiadant als pares!

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps d’acolliment dels infants i d’acomiadament de les famílies. La veritat és que és tot un plaer poder rebre als infants cada matí i veure les cares de goig, il·lusió i energia que transmeten quan es recorren l’aula de punta a punta per arribar fins on estàs tu per donar-te una simple abraçada. Aquesta és una sensació indescriptible que et fa recordar el perquè volies ser mestra.


A més a més, cal destacar que en el dia d’avui he col·laborat amb la meva tutora a organitzar l’activitat prevista per al cap de setmana sobre els contes. Aquesta consistia en agafar les bosses de cada infants i ficar-los el conte d’un altre company per tal que les famílies els hi llegeixin a casa. Així doncs, havíem d’apuntar què conte s’havia dut cada infant per tal que a la setmana vinent es canviés i que així anessin rotant. Al final del dia, la meva tutora ha hagut d’anar-se’n abans d’hora amb la qual cosa, m’he encarregat jo d’acomiadar-me dels pares i informar-los sobre els diferents aspectes que havíem de tractar. Així doncs, m’he assegurat de que tots s’emportessin la bossa del seu fill amb el conte pertinent i explicar-los en què consistia la proposta. A més a més, alguns pares han aprofitat aquest temps per demanar-me com he vist al seu fill en el dia d’avui, algunes preocupacions, si havien menjat bé o no, entre d'altres amb la qual cosa he respost els seus dubtes i els he informat sobre les seves inquietuds de manera càlida respectant i empatizant les seves pors. Personalment, he de dir que aquest breu diàleg durant el temps d’acomiadament em pareix fonamental i necessari per tal d’establir un contacte diari amb famílies i millorar la relació amb ells. Potser es tracta només d’uns quants minuts però que tenen un gran valor, ja que durant aquests les famílies s’assabenten de les dificultats o progressos dels seus fills, així com dels aspectes que s’estan treballant dins l’aula per tal de garantir una pràctica educativa conjunta i assegurar així el creixement i desenvolupament harmònic i dels infants. A continuació teniu una imatge evidenciant aquest moment:

Estratègies perque mengin els infants!

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps de dinar dels infants al menjador. M’agradaria destacar una situació en concret sobre una de les nenes de la meva classe a la que no li agrada gens la fruita i quan toca al menú té l’excusa perfecta per jugar a refregar la taronja entre les seves mans. Després de molt reflexionar, he arribat a la conclusió que aquesta és la seva forma de tastar aquest aliment per tal de conèixer les seves propietats. El problema és que si aquesta necessitat d’experimentació i manipulació tan necessària durant les primeres edats no està del to satisfeta, l’infant només té la possibilitat de fer-ho a l’hora de l’esmorzar. Per tant, jo penso que si es plantegés una proposta de manipulació d’aliments o altres materials fora d’aquest temps, llavors comprendria que en el moment d’esmorzar s’ho ha de menja. El que no podem fer, és privar a aquesta nena de la necessitat de sentir la emocionant sensació del suc de taronja refregat entre els seus dits. Però en el dia d’avui, estava totalment decidida a que na L mengés la fruita o almenys que la tastés, i de fet ho he aconseguit!! La veritat és que per a mi ha estat tot un assoliment perquè realment ella era el meu repte! En aquest cas, l’estratègia que he fet servir ha estat la de la psicologia inversa. Després de veure que com més li deia que mengés menys menjava, avui he tractat de fer el contrari per observar com reaccionava. Així doncs, amb una mica de teatre, li vaig dir que ni se li ocorris menjar ni un trosset de meló perquè era tot per a mi. D’aquesta manera i a mode de joc, he aconseguit que mengés fins a quatre trossos de fruita!

Per últim, m’agradaria destacar una altra situació en la qual he ajudat a la tutora dels més petits a donar de menjar als seus infants. Era la primera vegada que donava el dinar a uns bebès tan petits i la experiència ha estat molt bona! I tot i que estava amb tres infants alhora, la veritat és que puc dir que mengen millor que els de la meva classe encara que s’embruten el doble; vaig terminar de macarrons amb tomàtec fins les galtes! Però em va agradar molt l’experiència. Aquí teniu una imatge evidenciant aquest moment.

Donant de menjar a la classe dels petits

Moments de neteja i higiene personal!

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps de neteja i higiene personal. Gairebé des de la segona setmana d’estància a l’escoleta, m’he ofert ser jo l’encarregada de fer la neteja de mans i boca dels infants després de l’esmorzar. Així doncs, avui en tornar a l’aula després de la proposta de degustació de cocos, mentre la Toñi els cantava una nova cançó que ella mateixa havia inventat per tal de treballar el tema del cos humà i la higiene corporal, he fet les higienes. Com que la pileta del bany està adaptada a l’altura dels infants, he agafat una cadira per tal de no forçar l’esquena amb males postures. Llavors, anava cridant als infants que estaven a la catifa de tres en tres, arremangàvem mànegues, els posava una miqueta de sabó, i els deia que rentessin mans i boca, i per últim els ajudava a assecar-les. A més a més, mentre seguia tot aquest procés, vaig aprofitar per parlar-los sobre la importància d’una bona higiene i el nom de les diferents parts del cos que estàvem emprant, ja què és la temàtica que estan treballant en aquell moment a l’aula. A continuació teniu una imatge del moment:

Repartint els gots d'aigua!

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de repartiment dels gots d’aigua. Després d’una estona de relaxació, una vegada de nou actius, van seure a les cadires per tal de repartir una mica d’aigua als infants. D’aquesta manera, he pogut comprovar que aquesta rutina la tenen molt ben adquirida i que saben perfectament que vindrà després. Avui sóc jo l’encarregada de dur a terme aquesta rutina amb la qual cosa nombro a un infant a l’atzar. En aquest cas li ha tocat a la S. que serà una peça clau en el procés, per tal de dur els gots d’aigua al seu destinatari. D’aquesta manera, es fomenta la col·laboració, la coordinació pel fet de caminar sense que caigui el líquid, el reconeixement dels companys, i el fet d’identificar cadascun dels seus gots (aspecte en el qual entra en joc processos psicològics bàsics com ara l’associació i la memòria). La veritat és que gràcies a això, he pogut comprovar que són infants molt capaços i amb moltes potencialitat que només necessiten que algun les fomenti, ja que reconeixen els gots de tots els companys!! Això em va semblar fascinant degut a la seva curta edat. A continuació teniu una imatge d'aquest moment:

Apuntant a la pissarra aspectes a destacar dels infants

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps de després del dinar en el qual s’ha d’apuntar aspectes rellevants sobre cada infant en particular. Com que la meva tutora es va haver d’anar a fer uns papers, vaig ser jo l’encarregada d’escriure a la pissarra les defecacions que havien fet els infants, si els faltava qualque cosa (bolquers, toallites, etc.), com havien menjat etc. i va ser en aquell moment quan vaig apreciar la complexitat d’haver d’acordar-se amb tanta fiabilitat de tots aquests aspectes de cada infant en particular. Espacialment em va costar més haver d’apuntar el que havia menjat cada infant de primer i segon plat, i de postres; de fet, vaig haver d’apuntar-m’ho a un paper i després copiar-lo a la pissarra per tal de no equivocar-me. No obstant, tinc una actitud positiva i crec que a poc a poc, a mesura que vagi coneixent a cada infant i la quantitat que acostuma a menjar, serà molt més fàcil que em pugi acordar de tots aquest aspectes. En definitiva, m’agradaria destacar que segons el meu parer, el fet d’apuntar a la pissarra tots aquests aspectes, em sembla fonamental per tal que els pares es puguin assabentar amb un cop d’ull aspectes tan rellevants sobre els seus fills com aquests a banda que contribueix a fer un seguiment més exhaustiu i rigorós dels propis infants. Aquí teniu una imatge d’aquest moment:


Apuntant a la pissarra el que ha menjat cada infant

El meu primer canvi de bolquer!

Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps d’higiene. Tot i ser el segon dia, agafo la iniciativa i li proposo a la mestra fer un canvi de bolquers tota sola. És la primera vegada que canvio un amb la qual cosa estic una mica nerviosa i no sé ben bé com sortirà, però estic animada i ho afronto amb una actitud positiva. L’afortunat serà en M. que per sort és un nen molt tranquil i que pesa molt poquet, la qual cosa em facilita molt aquesta nova aventura. Abans que pugés per les escales de fusta que tenen per facilitar-nos la tasca i per afavorir la seva autonomia, vaig agafar les seves toallites i un bolquer, i em vaig posar els guants. Llavors li vaig donar la ma per ajudar-lo a pujar i el vaig tombar. La veritat és que es va portar molt bé i en tot moment va contribuir per facilitar-me la tasca. Llavors vaig recordar aspectes que havia treballat sobre el canvi de bolquer en un treball que vaig fer per a l’assignatura d’Estratègies d’Intervenció II. Aquest coneixements previs van ser de gran ajuda, i els vaig posar en pràctica. Segons Loczy, aquest és un moment molt important en el qual es creen els vincles d’afecció entre l’infant i l’adult. És per això, que la importància de parlar a l’infant, anar posant paraules a allò que fan, avisar-lo quan els moguem, etc. son aspectes que s’han de tenir en compte i que jo vaig aplicar amb la meva pràctica. Finalment, quan va estar canviat el vaig ser pessigolles a la panxa mentre ell reia alegrement. Va ser un moment realment especial. A continuació teniu algunes imatges del moment:

Fent el canvi de bolquer

Establint llaços afectius