En el dia d'avui, les alumnes de pràctiques de mòdul i nosaltres, de la UIB, ens hem intercanviat les aules per tal viure una nova experiència; conèixer com es treballa amb infants d’altres edats diferents a les que estem acostumades. És per això, que avui he pogut compartir amb la Marga, tutora d’1 a 2 anys, les rutines que segueix dia a dia amb els seus nens.
Avui els hi tocava anar a la sala de psicomotricitat i he pogut observar grans diferències respecte dels nens de la meva classe de 2-3 anys, tot i que en alguns casos es duen menys d’1 any. Tot es vivia molt més relaxat, més pausat, gairebé pareixia que no haguessin nens. Els seus moviments eren més pausat i rellentit, ja que alguns d’ells quan van arribar aquest curs ni tan sols caminaven. El seu joc també era més autònom i poc cooperatiu, degut a la fase d’egocentrisme en que s’hi troben, però si observem més detingudament, hi podem trobar senyals d’un pensament reflexiu i coherent.
Aquest és el cas d’en M., un nen que després de que n’E. li fes caure d’un cop, es va aixecar i des de lluny li senyalava com si li digués que això estava malament i que no ho tornés a fer. Llavors, es va apropar al seu “agressor”, que no li llevava la mirada de sobre, i li va donar un petit cop d’avis. Aquest va començar a plorar i després en M. es va pujar damunt la tarima de fusta des de la qual va començar a dir en el seu idioma que no plorés tant i que callés, o així ho vam interpretar la seva tutora i jo.
La veritat, és que ha estat una vivència molt gratificant per a mi, ja que al llarg del dia, la Marga (tutora de l'aula) va compartir amb mi les seves experiències d’una època plegada de records plaents per ella; quan va treballar a l’escoleta de Formentera. D’aquesta manera, em va contar moltes pràctiques i vivències que va dur a terme amb els infants i de les quals he pogut aprendre molt i treure moltes idees positives per realitzar amb els més petits!
