Símptomes de gelosia...

Cal destacar que durant les darrers setmanes, la meva relació amb una nena de l’aula, és cada vegada més estreta. Aquesta demana constantment molta atenció i pareix que ha trobat en mi algú que la observa, que la mira, que la compren... Però, no obstant això, el seu comportament cada vegada és més disruptiu i agressiu amb la resta de companys, ja que pega, tira dels cabells, els dóna cops amb qualsevol objecte que pugui trobar,... i no només a l’escoleta sinó fora d’ella també. És per això, que els seus pares no poden amagar la preocupació i malestar que estan vivint i per la qual cosa han decidit demanar ajuda a l’equip de l’EAP per assabentar-se de pautes que puguin posar en pràctica per disminuir aquestes accions.

D’altra banda, m’agradaria comentar un aspecte que porto observant durant alguns dies, i és que sembla que la nena agafa cels quan em veu parlant, abraçant o jugant amb altres nens, ja que de seguida arremet no contra ells, si no contra mi en intent de cridar la meva atenció. Algunes situacions que evidencien aquest aspecte, són les següents:

• Un dia, durant el temps de menjador, estava ajudant a un infant a menjar i va començar a picar la taula i el plat, tirar el menjar per la taula i fins i tot em va tirar menjar a la cara perquè li fes cas.      
• Un altre dia, durant el temps de psico, estava fotografiant el joc simbòlic d’una de les nenes mentre jugava amb les teles, i després de alguns intents de la nostra protagonista, per tal de cridar la meva l’atenció, va agafar una altra tela alhora que em deia “Mira Nieves, mira lo que hago”. 
• Més tard, jo estava jugant amb altres nens, i va venir per demanar-me anar al bany dient que tenia pipi. Així que la meva companya, sabent perquè ho feia, la va agafar per anar-hi però no en va fer.
• Aquest mateix dia, quan vam anar al menjador, estava al seu costat ajudant-la a menjar i quan vaig ajudar al seu company de devora, literalment em va clavar el tenedor a la cara empunyant-lo amb molta força. En aquesta ocasió va ser molt més greu amb la qual cosa la vaig fer seure a un altre lloc on podia vigilar-la per tal de mostrar-li el meu disgust envers aquesta acció que podria haver tingut un desenllaç molt més greu.
• També he observat, que quan algun infant acaba d’arribar a classe, aquesta nena ve directa cap a mi per donar-me una abraçada. D’aquesta manera, no em deixa saludar i donar la benvinguda a l’infant que acaba d’arribar.

En quant a la meva actuació, el que he tractat de fer, és donar moltes senyals d’afecte a aquesta nena, mirades d’aprovació quan ho fa bé i fer-la sentir observada, mirada, acompanyada... Però quan fa accions com les descrites anteriorment, tractar de no donar-li atenció en la mesura del possible, ja que en situacions en les que està agredint a un altre infant, és gairebé impossible passar-ho per alt. Així que tracto de centrar l’atenció en l’infant agredit demanant-li si es troba bé o no, més que no pas reganyar a la nena que agredeix amb paraules a les que ja no respon com ara “(nom de l'infant) NO! Això no es fa. Per què ho has fet?, etc”.  

Provant estratègies davant conductes disruptives!

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de pati. Després de l'activitat de les petjades, mentre la tutora recollia l'aula, jo vaig sortir al pati per tal d'acompanyar i supervisar als infants. Tot va succeir amb normalitat però llavors aquesta calma es va veure interrompuda per un seguit d’infants (entre els quals es trobava en M) van començar a transgredir les úniques dos normes que hi havia; no passar amb les motos per dintre de l’arener, i no pisar les plantes. Cal destacar, que en M és un nen molt extrovertit que presenta un excés de moviment i efusivitat. A més a més, està en una etapa en la que ha descobert el proverbi “no” el qual no dubta en emprar. Aquesta situació fa una mica difícil lidiar amb ell perquè contínuament s’enfronta a les mestres per tal de provar fins a quins límits pot arribar. Després de nombroses vegades en les quals li vaig demanar per favor que no trepitgés les plantes sense èxit, finalment vaig decidir emprar un altra estratègia. Així doncs, vaig centrar el meu interès cap als infants que sí ho estaven fent bé, amb l’objectiu de no reforçar la conducta no desitjada amb la meva atenció. Així doncs, vaig deixar que estigués allà a les plantes i li vaig proposar a la resta de companys que juguéssim al pilla pilla amb les motos. D’aquesta manera, vaig poder comprovar que la meva estratègia havia funcionat a la perfecció! En M va sortir de les plantes i va començar a jugar amb nosaltres i en cap altre moment van tornar a desobeir. La proposta va ser un èxit i sense necessitat de renyar-lo, ni acabar plorant. La veritat és que estic molt contenta de com estic actuant davant els comportament disruptius dels nens i de com ells estan responent a les meves intervencions.

El temps de recollir les joguines també és un moment intens i ple de rebequeries per part del nostre protagonista. És per això que sempre que tinc ocasió tracto de posar en pràctica els meus coneixements previs en quant a les estratègies que puc fer servir en aquestes situacions. D’aquesta forma, vaig emprar la tècnica del reforçament positiu, que consisteix en premiar a l’infant amb paraules de suport quan està realitzat la conducta que desitjada. Una altra molt semblant, és la tècnica de reforçament a través del company que consisteix en mostrar-li algun amic que estigui recollint per tal d’animar-lo a que ell també ho faci a partir de missatges en clau positiva però mai comparant. La veritat és que estic molt contenta de com estic actuant davant totes aquestes situacions que se’m presenten, i de poder posar en pràctica les estratègies donades al llarg de la carrera, veient així el sentit i la connexió entre la teoria i la pràctica.

Confeccionant plafons primaverals

Aquest darrers dies, he pogut col·laborar en la ambientació dels espais del meu centre, ja que he elaborat diversos plafons de documentació que narren diverses experiències relacionades amb l’arribada de la primavera a la nostra escoleta.

D’una banda, en cooperació amb la meva tutora, he realitzat un plafó en el que mostrem amb imatges l’experiència viscuda pels infants quan van pintar damunt una tela per anunciar l'arribada de la primavera. A més a més, li hem posat veu a aquestes imatges, ja que he aferrat petites frases que relaten el que estava passant. Aquí teniu les imatges que ho evidencien.

D’altra banda, la directora em va encarregar seleccionar entre totes les imatges que vam realitzar el dia de la festa hippie en la que vam convidar a l’escoleta de Vila, per tal d’elaborar un plafó de documentació que penjaríem a la l’entrada del centre. Aquí teniu les imatges del procés de confecció.

En primer lloc, cal fer una selecció entre totes les imatges per mostrar aquelles que narren de manera més significativa les nostres vivències. A més a més, he de tenir present que almanco n’hi hagi una de cada infant perquè tothom es vegi reconegut.

Llavors cal imprimir-les i retallar-les totes una a una...

Després les aferrem al plafó. Han de quedar ben repartides i han de cabre totes!

També cal elaborar les lletres del títol que plastifico perquè quedin millor.

I finalment, tenim les primeres reaccions. Tot just acabar comencen a arribar els primers pares. La seva reacció és d’il·lusió i emoció en trobar als seus fills tan guapos vestits de hippies. L’experiència ha estat un èxit i aquí en tenim la prova!! 

Petites responsabilitats que ens fan créixer!

Per tal de fomentar el sentit de la responsabilitat i la cura dels éssers vius en els infants, els hem delegat petites responsabilitats que hauran de dur a terme a classe gairebé diàriament a partir d’ara.

D’aquesta manera, creem possibilitats que els permeten poder créixer i desenvolupar-se a nivell maduratiu, ja que són ells mateixos els que cuiden i es fan càrrec d’un ésser viu, ja sigui la seva planteta regant-la, els cucs de seda o els peixets alimentant-los, per tal que creixin sans i forts. Però, a més a més, també aprenen a acceptar petits fracassos en el cas que aquests morin, ja que aprenen a entendre que es tracta d’un procés natural de la vida.

A la fi, res més significatiu que poder vivenciar el procés de cura i creixement des éssers vius en primera persona! Aquí teniu algunes imatges que evidencien aquests moments.

Reguem les nostres plantes!

Donem de menjar als nostres cucs (portats per un papà de classe) i aprenem sobre el seu cicle vital, pel qual es converteixen en papallones!

 

Per tal d'enriquir aquesta proposta, he confeccionat un plafó amb imatges sobre el procés que podran observar i seguir els infants en els nostres propis cucs.

Donem de menjar als nostres peixets!

En aquesta imatge podem veure una nena que fa una hipòtesis i diu: “són per menjar”, ja que ha associat el peix que menja a l’escoleta amb aquestos. Nosaltres hem modificat aquest concepte erroni per tal que entengui que aquests no són per menjar, sinó perquè els veiem i els alimentem. 

Com vegeu, també cuidem de Cloti; la nostra tortuga d'aigüa! Aprenem moltes coses sobre ella; el que menja, ja que la alimentem nosaltres, i de com viu, ja que li hem de canviar l'aigua cada setmana. A més a més, aprenem a respectar i cuidar els animals i que, tot i que hem de mostrar-los-hi respecte, no li hem de tenir por. En aquesta imatge podem veure diferents reaccions dels infants; mentre que uns estan damunt l'aquàrium, altres preferèixen observar-la des de lluny.   

Per últim, destacar que les educadores també som un exemple per a ells i si volem que facin alguna cosa, primer ho hem de fer nosaltres i aquí està la prova! 

Plantem el nostre petit hort!

El dia d’avui ha estat molt emotiu, ja que hem tingut una visita molt i molt especial. Avui ha vingut a la nostra aula el papà d’una alumna, que s’ha ofert a ensenyar-nos com plantar un hort. En T. treballa cuidant la terra, plantant fruites i hortalisses. És per això, que ara que estem observant el creixement de les nostres flors i que hem plantant algunes llenties, l’hem convidat perquè ens mostrés en viu i en directe en què consisteix el seu treball. Així doncs, ha portat alguns sacs amb diversos tipus de terra, algunes plantes amb arrel i dos tests per plantar-les. Aquí teniu el procés de la meravellosa i significativa pràctica que hem realitzat.

En primer lloc, posem les pedres al test perquè ens serveixi de base. En Toni ens mostra com es fa mentre els infants observen distants; encara es mostren tímids.

A poc a poc els més atrevits comencen a participar de l’activitat. Ara fiquem la terra i l'aplanem perquè quedi ben escampada per totes bandes.

Ens adonem que amb alguns estris és molt més fàcil treballar la terra i l’experiència amb l’arener del pati ens dóna la pista!

L’activitat avança i és l’hora de posar les mates que ha portat el papà de Maria. Primer hem de fer un foradet perquè quedin ben a dins. Els infants també hi participen!

Finalment, reguem les plantes amb molta estima. En poc temps tindrem unes bones maduixes i tomàquets Cherrys  que podrem tastar i de la que els infants s’hauran fet cura amb molta paciència i dedicació. A la fi, res més significatiu i satisfactori que les coses fetes per un mateix!   

Petits grans poetes!

JUSTIFICACIÓ

Com ja sabeu, aquestes setmanes estem decorant l'aula per tal de donar-li una cara més primaveral amb motiu de l’arribada d’aquesta estació de l’any. És per això, que se m’ha ocorregut fer un mural amb un poema molt emotiu per a mi, ja que el vaig aprendre quan era ben petita i penso que ara és un moment ideal per transmetre-ho a altres infants per tal que el puguin gaudir tant com ho vaig fer jo.  

DISSENY DE L'ACTIVITAT

Àrees implicades

-          Àrea de coneixement de sí mateix.

-          Àrea de coneixement de l’entorn.

-          Àrea de llenguatges: comunicació i presentació.

Objectius didàctics

-          Participar activament i mostrar plaer per interpretar, cantar i ballar.

-          Reconèixer poemes com un recursos expressiu més a banda de la cançó.

-          Identificar les diferències entre el paisatge de la tardor i la primavera.

-          Conèixer algunes dels trets característics dels Chopos.

-          Introduir el mot “recitar” en el seu vocabulari.

Continguts d'aprenentatge

-          Diferents aspectes musicals: ritme, melodia, dinàmica, interpretació.

-          Aspectes del llenguatge: llengua i vocabulari, entonació i expressivitat.

-          La poesia per treballar el pas d’estació a la primavera.

-          Coneixement de les principals característiques dels chopos.   

Què faran els infants?
Els infants participaran exercint com a subjectes actius, ja que al principi hauran d’imitar els gestos que faci, però amb l’objectiu que ho acabin aprenent a fer tot sols, al igual que reconèixer el poema o saber recitar-ne alguna part que més els hagi cridat l’atenció. 

Tipus d'agrupaments
Tot el grup-classe

Formes d'intervenció docent

Abans de recitar el poema, faré una petita presentació tractant de relacionar el sentit d’aquest amb el pas d’estació a primavera. D’aquesta manera, es converteix en una proposta significativa i propera per a ells pel fet de relacionar-ho amb el seu context més pròxim. A més a més, els mostraré el plafó que he confeccionat i en el qual podem veure escrit el poema i diferents dibuixos primaverals.   

Materials emprats

-          Paper continu

-          Cartolina

-          Pintura de dits i pinzell

-          Paper de folrar llibres

Procediment

En primer lloc, he retallat un tros considerable de paper continu color rosa, al que li he aferrat una cartolina groga. Llavors, he escrit el poema amb retolador, i he decorat el plafó dibuixat diverses flors, herba, un sol, una tulipa i una papallona amb pintura de dits de diversos colors. Finalment, l’he plastificat per tal que es conservi en les millors condicions durant el major temps possible i aquest va ser el resultat:

Temps previst
Es recitarà el poema almenys 1 vegada a la setmana amb una duració de 15 min aproximadament. 

Espais 

Zona d’assemblea de l’aula, damunt la catifa. 

IMPLEMENTACIÓ

Una vegada amb els infants, ens vam seure tots en rotllana per parlar sobre la primavera. Primerament, la tutora i jo vam cantar una cançó perquè els infants es familiaritzessin amb ella. Llavors va ser el meu torn, en el qual vaig poder intervenir tota sola davant el grup d’infant. D’aquesta manera, els vaig presentar el mural que havia confeccionat. Primerament, per tal d’introduir el poema, els vaig explicar de què parlava. Així doncs, els vaig demanar si algú sabia què era un Chopo per tal d’assabentar-me dels seus coneixements previs. Llavors els vaig explicar que hi ha molts tipus diferents d’arbres com els que tenim al nostre pati. D’aquesta manera, els donava exemples que ells mateixos coneixien per tal que fos més significatiu i proper. 

A continuació, per seguir presentant el poema, els vaig mostrar unes imatges en les que podíem observar aspectes que més tard recitaria. La primera, era d’un Chopo durant l’època d’hivern, moment en que no tenen cap fulla i amb la qual cosa estan “nus”, com diu el poema. També que aquest tipus d’arbres neixen al costat dels rius perquè necessiten molta humitat, i que creixen molt alineats, uns al costat dels altres, com si estiguessin fent un tren, com el que ells fan per anar al menjador.

En la segona imatge, podem veure aquest mateix Chopo durant l’època de primavera, moment en que li creixen totes les fulles i apareixen “vestits” de fulletes verdes, com diu el poema.

A més a més, vaig aprofitar que abans havien cantant una cançó, per dir-los que ara es tractava d’un poema. D’aquesta manera, els vaig explicar que les cançons es cantaven, mentre que els poemes es recitaven, introduint així una paraula nova al seu vocabulari.

Finalment, va arribar el gran moment en que vaig recitar el poema de Chopito. Els infants estaven molt atents a mi i les seves cares reflectien el goig i la il·lusió que jo també sentia. La veritat és que va ser un èxit i en acabar em van demanar que la tornés a repetir. 

El poema és el següent:

Chopito

Chopito, que estás desnudo y descalzo junto al rio.

¿Chopito tienes frío?

Yo sí, sol sí.

¿Cuándo me vas a vestir?

En Abril.

La primavera, que es mi alegre costurera,

cose un bonito traje para mí de verdes hojitas nuevas.

¡Ay! ¡Que contento estoy ya solo de pensar que vengas!.

Per últim, entre tots vam observar algunes de les característiques físiques de les fulles durant la tardor i la primavera, per tal de conèixer i expressar les seves diferències. Així doncs, els vaig mostrar dues fulles que prèviament havia anat a buscar i plastificat per tal de conservar-les en millor estat. Aquestes són les següents:

Després em vaig fer una foto amb cada nen amb el mural i una de grup per tal d’evidenciar aquest moment tan emotiu!.   

  

AVALUACIÓ

Resposta dels infants

Els infants estaven molt atents a mi i les seves cares reflectien el goig i la il·lusió que jo també sentia. La veritat és que va ser un èxit i en acabar em van demanar que la tornés a repetir. Alguns d’ells fins i tot imitaven els meus gestos i donaven mostres de satisfacció amb aquesta.  

Comentari personal de l'alumne practicant

La veritat és que he notat un canvi bastant gran en relació a la primera proposta que vaig dissenyar i presentar als infants, ja que en aquesta m’he trobat molt més còmoda i amb major seguretat. Tenia clar què els volia demanar i què volia explicar amb la qual cosa el resultat ha estat el que jo esperava.

Instruments d'avaluació emprats

L’instrument d’avaluació, serà l’observació activa i sostinguda per tal de veure els progressos o no que fan els infants. També prendré notes de camp per tal d’anotar les hipòtesis o comentaris més significatius dels infants.  

BIBLIOGRAFIA

Cap bibliografia consultada, ja que es tracta d’un poema que ja coneixia.

Per últim, m'agradaria mostrar-vos un document que he realitzat sobre aquesta activitat, ja que formarà part de l'informe que entregarem als infants i les seves famílies al final d'aquest tercer trimestre. Aquest informe, és el document en el que les educadores mostren a les famílies totes les propostes realiztades pels seus fills durant el curs així com les imatges que narren totes les experiències viscudes.

Poema de Chopito (Informe)

Estratègies d'intervenció davant infants apegats

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de pati on he pogut observar i fins i tot intervenir davant una situació que m’ha cridat especialment l’atenció. La meva tutora va sortir un moment per esmorzar i jo era l’única figura de referència que en S tenia en aquell moment. Ja m’havia adonat que aquest infant sempre anava al darrera de la tutora i es passava els patis agafat de la seva mà. Aquesta conducta em va estranyar i quan se’n va anar efectivament va fer el mateix amb mi.

Així doncs, vaig aprofitar aquesta situació per posar en pràctica els meus coneixements previs sobre infants apegats per tal d’ajudar-lo a sortir d’aquesta inseguretat que sabia que a la llarga li seria molt perjudicial. El vaig proposar pujar a la caseta de fusta per les escales per tal que es tirés pel tobogan. La meva proposta no li va interessar mica perquè estava més pendent de que tornés la mestra, així que el vaig agafar de la mà per conduir-lo fins on eren les escales amb el propòsit que hi pugés. Jo li vaig agafar la mà des de baix perquè sabés que estava allí recolzant-lo. Des de la boca del tobogan el cridava perquè s’apropés i es llancés, i així ho va fer. Vaig reforçar aquesta conducta amb paraules d’aprovació i vaig notar que havia gaudit d’aquesta sensació així que vam tornar a pujar. No va ser fins a la 4ª o 5ª vegada que el vaig veure preparat per soltar-li la mà. Cada vegada anava una passa més i la següent era allunyar-me una mica de la caseta. Finalment l’infant es va llançar tot sol sense necessitat de que el mirés ni molt menys que li donés la mà. Fins i tot es va tirar boca a baix!! Jo estava molt emocionada perquè havia aconseguit que es desenganxés una mica de la figura de referència per tal que gaudís d’altres emocions com les que estava vivint ara per primera vegada a l’escoleta.