Petits grans poetes!

JUSTIFICACIÓ

Com ja sabeu, aquestes setmanes estem decorant l'aula per tal de donar-li una cara més primaveral amb motiu de l’arribada d’aquesta estació de l’any. És per això, que se m’ha ocorregut fer un mural amb un poema molt emotiu per a mi, ja que el vaig aprendre quan era ben petita i penso que ara és un moment ideal per transmetre-ho a altres infants per tal que el puguin gaudir tant com ho vaig fer jo.  

DISSENY DE L'ACTIVITAT

Àrees implicades

-          Àrea de coneixement de sí mateix.

-          Àrea de coneixement de l’entorn.

-          Àrea de llenguatges: comunicació i presentació.

Objectius didàctics

-          Participar activament i mostrar plaer per interpretar, cantar i ballar.

-          Reconèixer poemes com un recursos expressiu més a banda de la cançó.

-          Identificar les diferències entre el paisatge de la tardor i la primavera.

-          Conèixer algunes dels trets característics dels Chopos.

-          Introduir el mot “recitar” en el seu vocabulari.

Continguts d'aprenentatge

-          Diferents aspectes musicals: ritme, melodia, dinàmica, interpretació.

-          Aspectes del llenguatge: llengua i vocabulari, entonació i expressivitat.

-          La poesia per treballar el pas d’estació a la primavera.

-          Coneixement de les principals característiques dels chopos.   

Què faran els infants?
Els infants participaran exercint com a subjectes actius, ja que al principi hauran d’imitar els gestos que faci, però amb l’objectiu que ho acabin aprenent a fer tot sols, al igual que reconèixer el poema o saber recitar-ne alguna part que més els hagi cridat l’atenció. 

Tipus d'agrupaments
Tot el grup-classe

Formes d'intervenció docent

Abans de recitar el poema, faré una petita presentació tractant de relacionar el sentit d’aquest amb el pas d’estació a primavera. D’aquesta manera, es converteix en una proposta significativa i propera per a ells pel fet de relacionar-ho amb el seu context més pròxim. A més a més, els mostraré el plafó que he confeccionat i en el qual podem veure escrit el poema i diferents dibuixos primaverals.   

Materials emprats

-          Paper continu

-          Cartolina

-          Pintura de dits i pinzell

-          Paper de folrar llibres

Procediment

En primer lloc, he retallat un tros considerable de paper continu color rosa, al que li he aferrat una cartolina groga. Llavors, he escrit el poema amb retolador, i he decorat el plafó dibuixat diverses flors, herba, un sol, una tulipa i una papallona amb pintura de dits de diversos colors. Finalment, l’he plastificat per tal que es conservi en les millors condicions durant el major temps possible i aquest va ser el resultat:

Temps previst
Es recitarà el poema almenys 1 vegada a la setmana amb una duració de 15 min aproximadament. 

Espais 

Zona d’assemblea de l’aula, damunt la catifa. 

IMPLEMENTACIÓ

Una vegada amb els infants, ens vam seure tots en rotllana per parlar sobre la primavera. Primerament, la tutora i jo vam cantar una cançó perquè els infants es familiaritzessin amb ella. Llavors va ser el meu torn, en el qual vaig poder intervenir tota sola davant el grup d’infant. D’aquesta manera, els vaig presentar el mural que havia confeccionat. Primerament, per tal d’introduir el poema, els vaig explicar de què parlava. Així doncs, els vaig demanar si algú sabia què era un Chopo per tal d’assabentar-me dels seus coneixements previs. Llavors els vaig explicar que hi ha molts tipus diferents d’arbres com els que tenim al nostre pati. D’aquesta manera, els donava exemples que ells mateixos coneixien per tal que fos més significatiu i proper. 

A continuació, per seguir presentant el poema, els vaig mostrar unes imatges en les que podíem observar aspectes que més tard recitaria. La primera, era d’un Chopo durant l’època d’hivern, moment en que no tenen cap fulla i amb la qual cosa estan “nus”, com diu el poema. També que aquest tipus d’arbres neixen al costat dels rius perquè necessiten molta humitat, i que creixen molt alineats, uns al costat dels altres, com si estiguessin fent un tren, com el que ells fan per anar al menjador.

En la segona imatge, podem veure aquest mateix Chopo durant l’època de primavera, moment en que li creixen totes les fulles i apareixen “vestits” de fulletes verdes, com diu el poema.

A més a més, vaig aprofitar que abans havien cantant una cançó, per dir-los que ara es tractava d’un poema. D’aquesta manera, els vaig explicar que les cançons es cantaven, mentre que els poemes es recitaven, introduint així una paraula nova al seu vocabulari.

Finalment, va arribar el gran moment en que vaig recitar el poema de Chopito. Els infants estaven molt atents a mi i les seves cares reflectien el goig i la il·lusió que jo també sentia. La veritat és que va ser un èxit i en acabar em van demanar que la tornés a repetir. 

El poema és el següent:

Chopito

Chopito, que estás desnudo y descalzo junto al rio.

¿Chopito tienes frío?

Yo sí, sol sí.

¿Cuándo me vas a vestir?

En Abril.

La primavera, que es mi alegre costurera,

cose un bonito traje para mí de verdes hojitas nuevas.

¡Ay! ¡Que contento estoy ya solo de pensar que vengas!.

Per últim, entre tots vam observar algunes de les característiques físiques de les fulles durant la tardor i la primavera, per tal de conèixer i expressar les seves diferències. Així doncs, els vaig mostrar dues fulles que prèviament havia anat a buscar i plastificat per tal de conservar-les en millor estat. Aquestes són les següents:

Després em vaig fer una foto amb cada nen amb el mural i una de grup per tal d’evidenciar aquest moment tan emotiu!.   

  

AVALUACIÓ

Resposta dels infants

Els infants estaven molt atents a mi i les seves cares reflectien el goig i la il·lusió que jo també sentia. La veritat és que va ser un èxit i en acabar em van demanar que la tornés a repetir. Alguns d’ells fins i tot imitaven els meus gestos i donaven mostres de satisfacció amb aquesta.  

Comentari personal de l'alumne practicant

La veritat és que he notat un canvi bastant gran en relació a la primera proposta que vaig dissenyar i presentar als infants, ja que en aquesta m’he trobat molt més còmoda i amb major seguretat. Tenia clar què els volia demanar i què volia explicar amb la qual cosa el resultat ha estat el que jo esperava.

Instruments d'avaluació emprats

L’instrument d’avaluació, serà l’observació activa i sostinguda per tal de veure els progressos o no que fan els infants. També prendré notes de camp per tal d’anotar les hipòtesis o comentaris més significatius dels infants.  

BIBLIOGRAFIA

Cap bibliografia consultada, ja que es tracta d’un poema que ja coneixia.

Per últim, m'agradaria mostrar-vos un document que he realitzat sobre aquesta activitat, ja que formarà part de l'informe que entregarem als infants i les seves famílies al final d'aquest tercer trimestre. Aquest informe, és el document en el que les educadores mostren a les famílies totes les propostes realiztades pels seus fills durant el curs així com les imatges que narren totes les experiències viscudes.

Poema de Chopito (Informe)

Estratègies d'intervenció davant infants apegats

Una de les situacions més destacades en la qual he pogut coparticipar en els moments de la vida diària de l’aula, ha estat durant el temps de pati on he pogut observar i fins i tot intervenir davant una situació que m’ha cridat especialment l’atenció. La meva tutora va sortir un moment per esmorzar i jo era l’única figura de referència que en S tenia en aquell moment. Ja m’havia adonat que aquest infant sempre anava al darrera de la tutora i es passava els patis agafat de la seva mà. Aquesta conducta em va estranyar i quan se’n va anar efectivament va fer el mateix amb mi.

Així doncs, vaig aprofitar aquesta situació per posar en pràctica els meus coneixements previs sobre infants apegats per tal d’ajudar-lo a sortir d’aquesta inseguretat que sabia que a la llarga li seria molt perjudicial. El vaig proposar pujar a la caseta de fusta per les escales per tal que es tirés pel tobogan. La meva proposta no li va interessar mica perquè estava més pendent de que tornés la mestra, així que el vaig agafar de la mà per conduir-lo fins on eren les escales amb el propòsit que hi pugés. Jo li vaig agafar la mà des de baix perquè sabés que estava allí recolzant-lo. Des de la boca del tobogan el cridava perquè s’apropés i es llancés, i així ho va fer. Vaig reforçar aquesta conducta amb paraules d’aprovació i vaig notar que havia gaudit d’aquesta sensació així que vam tornar a pujar. No va ser fins a la 4ª o 5ª vegada que el vaig veure preparat per soltar-li la mà. Cada vegada anava una passa més i la següent era allunyar-me una mica de la caseta. Finalment l’infant es va llançar tot sol sense necessitat de que el mirés ni molt menys que li donés la mà. Fins i tot es va tirar boca a baix!! Jo estava molt emocionada perquè havia aconseguit que es desenganxés una mica de la figura de referència per tal que gaudís d’altres emocions com les que estava vivint ara per primera vegada a l’escoleta.

Proposant nous reptes!

Un dels moments més destacats en el qual he pogut cointervenir en la posada en pràctica d’una sessió de psicomotricitat, ha estat el dia d’avui. Quan hem arribat a la sala, els infants han pogut enderrocar la torre de matalassos que la tutora havia muntat. En aquest moment, vaig poder observar que hi havia infants que es quedaven endarrerits i no s’atrevien a tirar-la, així que vaig posar en pràctica aspectes que ens va comentar la tutora del CP de Sant Josep quan vam observar infants de tres anys durant una sessió de psico. Així doncs, vaig agafar un matalàs per tal que l’infant ho pogués enderrocar individualment. Durant la sessió, em vaig encarregar de treure les fotos sobre els moments més significatius del joc que protagonitzaven els infants tractant d'identificar els diferents possibilitats que es poden donar i que tant vam estudiar a una de les assignatures de la carrera.


A més a més, he estat tota l’hora d’un costat a l’altre per tal de disposar-los els materials amb l’objectiu de proposar-los nous reptes i possibilitats de moviment psicomotor que els ajudi a desenvolupar-se i créixer. Algunes d’aquestes propostes, va ser disposar un matalàs en forma de rampa al costat de la piscina de boles i seguit del cuc per tal que a l’entrar arribessin al matalàs que havien de pujar per poder arribar a la piscina. També matalassos perquè fessin equilibri, balancin, arrossegaments, etc. També vaig emprar un matalàs rodó de forma que els infants es fiquessin a dintre d’un en un mentre jo feia com si l’estigués buscant i llavors destapàvem el forat i posàvem cara de sorpresa com si l’acabéssim de trobar. Finalment, vam emprar les pròpies camises dels infants per posar-les al voltant del cap a mode de mocador per tal que juguessin a disfressar-se i potenciar així el seu joc simbòlic. Per tant, la proposta de millora que he d'aportar, és que entre les diferents mestres i els pares dels infants, portessin algunes teles per tal d'afavorir i desenvolupar les propostes de joc simbòlic dels infants. A continuació teniu algunes imatges de les propostes més significatives del propi joc dels infants i que vaig saber identificar aplicant els coneixements teòrics previs:

Jocs d'equilibri i conquesta

Jocs de simetria amb el mirall


Joc simbòlic de disfresses


Jocs d'amagar-se i trobar-se


Jocs d'arrossegaments i salts



Temps de descans en zones d'epais-niu

Planificant el mes d'Abril!

Durant la jornada d'avui, he col·laborat amb la meva tutora en la planificació del mes d’Abril per tal de programar què activitat faríem segons quin dia. Així doncs, hem fet un planning dels dies lectius i un llistat de les propostes que ens agradaria dur a terme amb els infants tenint en compte els objectius i continguts que preteníem treballar. Algunes d'aquestes propostes són:

- Fer un mural de flors amb motiu de la primavera per decorar l'aula.

- Regar les llenties i parlar sobre el seu creixement.

- Cantar cançons sobre la primavera.

- Fer un pastís de coco.

- Fer una sortida al camp per veure la natura i les flors.

- Etc.

A més a més, cal destacar que dintre d'aquesta programació, també hi haurà espai per realitzar algunes propostes que jo mateixa elaboraré per dur a terme amb els infants i de la qual deixaré constància pròximament al meu bloc.  

Festa hippie de la primavera!

Amb motiu de l’arribada de la primavera, el nostre Centre Infantil festeja avui la transició d’aquesta estació de l’any d’una manera lúdica i emotiva que els infants mai podran oblidar! Com a convidats especials tenim als infants i educadores de l’Escoleta de Vila que avui ens acompanyen per celebrar aquesta festa de manera conjunta. És per això, que durant tota aquesta setmana i la passada, educadores i practicants ens hem posat mans a l’obra per vestir el centre amb les seves millors gales per tal de donar un ambient festiu, colorit i acollidor al centre. D’aquesta manera, hem confeccionat i elaborat plafons amb poemes sobre la primavera, flors de Benvinguda, creat dibuixos primaverals que hem pintat als vidres, penjat flors fetes amb ampolles reciclades, entre d’altres. Aquí teniu algunes imatges de la decoració que vam elaborar.

Un altre aspecte que m'agradaria destacar, fa referència a l'aportació que vaig confeccionar. Es tractacta d'una flor de dimensions considerables que vaig crear a partir de la proposta que vam realitzar amb els infants de la meva aula, en la qual van pintar amb corrons damunt paper continu, creant així una mescla meravellosa de colors. D’aquest paper, vaig retallar una part en forma de flor que després vaig decorar amb pintura de dits per delinear el contorn, purpurina, i altres detalls com podeu veure a les imatges. A més a més, li vaig aferrar a cada pètal de la flor les imatges d’alguns infants del moment en que van fer la seva pintura, mentre que la imatge centra és de tot el grup de nens i nenes. Llavors li vaig posar una tija color verd de la qual sortien dues fulles, i al final li vaig posar el cartell de Benvinguda anunciant el dia de la festa i la temàtica hippie per les disfresses. Aquí teniu les imatges  que narren el procés d’elaboració de la flor de Benvinguda.


En primer lloc, els infants pinten damunt el paper continu on podem veure cares d'emoció tan expressives com aquesta:

Del paper continu retallo una part en forma de flor que em servirà per fer el plafó de benvinguda. 

També és important reforçar la nostra flor amb cartró perquè sigui més resistent. 

Desprès aferro les fotos decorant-les amb purpurina, i plastifico la flor perquè duri més. 

I finalment, aquí tenim el resultat; un plafó de benvinguda amb forma de flor!! 

D’altra banda, en quant a la celebració de la festa puc dir que va ser tot un èxit!! Els infants semblaven vertaders hippies i l’ambient va ser realment emotiu, distés i afable. Tots ballàvem i jugàvem al pati els uns amb els altres i donava igual si pertanyien a l’escoleta de Vila o a la de Can Cantó. Les educadores col·laboràvem i cooperaven en benefici de l’infant creant-los oportunitats de joc i aprenentatge. Amb aquest objectiu, vam realitzar diferents tallers per aula en els quals els infants podien desenvolupar totes les seves capacitats i potencialitats creatives i expressar-se artísticament. Així per exemple, en el taller de la meva aula, vam preparar tot una sèrie de dibuixos (caragols, diferents tipus de flors, papallones, etc.) que els infants podien dibuixar amb materials com ara ceres, retoladors, diferents tipus de gomets o paper de seda de diferents colors aferrats amb cola. Cal destacar, que aquests dibuixos ens serviran per fer un plafó en el qual narrarem la magnífica experiència de la jornada d’avui. Aquí teniu les imatges del moment.

Per últim, aquí teniu un seguit d'imatges que evidencien l'ambient tan emotiu, distés i afable que es va crear durant la festa de la primavera a la nostra escoleta. 

Plantem llenties!

Una de les situacions més destacades en la qual he col·laborat amb la professora de l’aula en la posada en pràctica d’una activitat en gran grup, ha estat durant la posada en marxa d'una proposta molt significativa i lúdica pels infants; plantar llenties per veure el seu creixement!

En primer lloc, hem donat un plegat de llenties a cada infant per tal que les manipulessin i experimentessin amb elles per que hi poguessin explorar les seves possibilitats i qualitats estètiques. D’aquesta manera, els infants han pogut fer tot tipus d’hipòtesis tal i com podem veure a les imatges.

Primeres reaccions: dur-les a la boca...

S.: "Está dura" (mentre la mastega). 

M.: "Está tostada"

S.: "No va" (mentre li mostra a l'educadora). El que volia dir és que "no es pot menjar". 

També les podríem contar!

A continuació, els vam repartir els gots de plàstic i una mica de cotó, damunt del qual havien de dipositar les llenties.

Per útlim, cal que les reguem amb molta estima perquè creixin ben aviat!

Aquí teniu algunes imatges plantant les meves pròpies llenties, ja que també és molt important pels infants que les seves educadores siguin un exemple per ells i que els guiïn i acompanyin en el seu procés d'aprenentatge, sense oblidar la il·lusió i emoció que també em fa poder plantar la meva propia planta de llenties!

I finalment, una setmana més tard... aquí tenim el resultat! Les llenties han crescut moltíssim i els infants estan realment impressionats!

Representant la llegenda de Sant Jordi!

Durant la jornada d’avui amb motiu de la tradicional festivitat del dia de Sant Jordi, tal i com vam acordar amb la directora i educadores el dimarts passat quan vam assistir a la reunió d’Equip Educatiu, la Marta i jo hem estat les encarregades d’organitzar algun esdeveniment per tal de festejar aquest dia tan emotiu a la nostra illa. D’aquesta manera, vam decidir representar a mode de teatre la llegenda de Sant Jordi, amb la qual cosa ens vam posar mans a l’obra per confeccionar les nostres pròpies titelles.

En primer lloc, calia narrar la història per tal de donar sentit i ordre a la vertadera llegenda de Sant Jordi. Aquí teniu el relat que vaig escriure a partir de la pròpia llegenda.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI

Hi havia una vegada, un poble molt, molt llunyà, en una època en que les papallones eren princeses i els lleons menjaven herba, que hi habitava un drac molt dolet.  

Aquell drac, que era de color verd i tenia una llarga cua, treia foc pels queixals cremant tot el que trobava al seu pas.

Cançó del Monstre de Banyoles

Ens ho diu la història d'un vell poble

que hi habitava un monstre fa molts anys.

Diuen que treia foc per les orelles

i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles,

que men-men-men, que menjava persones.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles,

una per dia sense fer terrabastall.

Com veureu tenia tanta gana

que s'empassava els bous de tres en tres

i els cavallers que amb ell volien brega

se'ls endrapava com qui no menja res. 

I la gent de tota la contrada

un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,

donant-li cols, patates i esbargínies

perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

Cavalls, ovelles, bous i vaques, passaren a ser l’aliment principal d’aquell insaciable drac que se’ls menjava de tres en tres i encara en volia més. 

Va arribar un punt en que els homes i dones habitants d’aquell poble estaven tan atemorits, que un dia, quan ja no els hi quedaven més animals, es van reunir per parlar de quina manera es podrien desfer d’ell. 

- Narrador: “Com creieu nens que ens podríem desfer d’ell? Li tirem pedres? (noo..) Li tirem de la cua? (noo..) Creieu que podríem parlar amb ell? (sii..) ”

- Poble: “La Princesa, la Princesa!” 

Finalment, tot el poble va decidir per sorteig que seria la bella Princesa del castell, qui s’enfrontés davant el malvat drac. 

El rei i la reina ploraven desconsoladament pel tràgic destí que li esperava a la seva estimada filleta mentre miraven com partia en busca del dolent drac. 

- Princesa: “Muaaa, quina por que tinc...” 

I camina que caminarà, la bella Princesa va arriba a les profunditat de les muntanyes del sud del poble on va trobar la fosca cova on vivia el ferotge drac. 

- Drac: “Qui s’atreveix a molestar-me?” 

- Princesa: “Hay!! Quina por, no em facis mal per favor!”

Però el drac, que va veure la por i feblesa de la bella princesa, es va veure decidit a anar a per ella, quan de sobte...! el valerós cavaller de Sant Jordi va arribar just a temps per salvar a la seva estimada. 

- Príncep: “Ja estic aquí Princesa, no tinguis por!”

- Princesa: “Visca, visca. Ara el meu príncep em rescatarà!”

I el príncep va clavar la seva espasa en la llengua del temible drac que va caure abatut al terra. 

Finalment, tothom va quedar meravellat quan va veure que de la sang d’aquell drac van sortir moltes roses vermelles que el valerós príncep va regalar a la seva bella princesa en senyal del seu amor. 

- Príncep: “Aquí tens princesa meva”

- Princesa: “Gràcies, gràcies” 

I tot el poble va festejar que ja podrien viure en pau i tranquil·litat sense que aquell malvat drac mai més es mengés cap altre animal del seu corral.

I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT. SI NO ÉS MENTIDA, SERÀ VERITAT 

A continuació, vam elaborar les titelles. Calia confeccionar una princesa, un príncep, un drac i la flor com a principals protagonistes de la història, i dels quals s’encarregà Marta. Mentre que jo vaig elaborar els animals, la gent del poble, la cova del drac i el poblat de fons com a elements secundaris. Aquí teniu les imatges dels nostres personatges!

Per últim, va arribar el gran moment de la representació i la veritat és que puc dir que va ser un vertader èxit!! Els infants estaven molt atents i entusiasmats amb la història i els seus personatges, els quals observaven molt atentament sense llevar la vista en cap moment per no perdre detall. Lo cert és que tot i els nervis del directe, la representació va sortir molt bé i fins i tot els infants ens aclamaven que ho tornéssim a repetir i jo personalment ho vaig gaudir molt. Aquí teniu les imatges del moment de la representació!