Un dels moments més destacats en el qual he pogut col·laborar amb en la dinàmica general del centre, ha estat avui durant el temps de preparació de l’esmorzar dels infants. Degut a que la cuinera de l’escoleta s’ha hagut d’absentar durant part del matí, la meva tutora d’aula i jo hem estat les encarregades de pelar i trossejar la fruita. La veritat és que ha estat una experiència gratificant perquè reflexionant sobre aquest fet, he arribat a la conclusió que ser educadora o mestra d’un grup d’infant, no només es basa en preparar-los activitats i omplir-los d’objectius i continguts, sinó que hi ha una part igualment important què és educar-los en l’àmbit nutricional per tal d’inculcar-los uns hàbits d’alimentació sans i rics en tots els nutrients i vitamines tan essencials en aquestes primeres edats. D’aquesta manera, podrem garantir-los un bon creixements i desenvolupament físic que també repercutirà en la seva salut mental. Aquí teniu algunes imatges evidenciant aquest moment:
Avui he estat jo l'encarregada de preparar la sala de psicomotricitat. Així doncs, mentre la Lara feia l’escalfament amb els més petits, jo he disposat materials com ara els matalassos, la caseta de fusta, la piscina de boles, entre d'añtres, per tal d’afavorir diverses situacions que generin el moviment psicomotor desitjat com salts, arrossegaments, caigudes, balanceigs, entre d’altres.
Algunes d’aquestes propostes han sigut: disposar un matalàs allargat i estret entre la passarel·la i la piscina de boles per tal d’afavorir l’equilibri, posar un matalàs que té miralls dintre del cuc per tal que quan s’arrosseguin es puguin veure, ficar boles de la piscina dintre d’un matalàs rodó per tal d’afavorir accions de ficar i treure, entre d’altres.
A més a més, també em vaig encarregar de construir la torre que després enderrocarien una vegada contéssim fins a tres. Al llarg de la sessió, vaig estar atenta a les necessitats de joc i moviment dels infants amb la qual cosa anava reorganitzant contínuament els materials per afavorir noves propostes.
Per últim, vaig fer una sortida molt especial segons la qual els infants havien de sortir de l’aula passant pel cuc dintre del qual havia posat el matalàs de mirall, afavorint així situacions d’arrossegaments alhora que es podien veure.
Aquest primer mes de pràctiques, m’he adonat del
paper tan important que juguen les cançons en l’educació Infantil. Segons el
meu parer, les cançons són una bona forma de transmetre la cultura popular del
poble als més petits, així com el vocabulari de tot allò que els envolta
(objectes de cuina, animals, vehicles, menjar, parts del cos, números, colors
etc.). A més a més, és una forma lúdica i divertida d’aproximar-los a la música
i afavorir aprenentatges com ara ritme i melodia, així com el desenvolupament
de les capacitats psicomotrius gràcies al moviment produït durant el ball. És per
això, que he inventat una cançó infantil que tracta la temàtica dels pirates,
que tant present tenen els infants en aquest moment, ja que recentment ens hem
disfressat d’aquest personatge amb motiu de la tradicional festa de Carnestoltes
(integrant-se així la proposta dins la programació), i he fet una titella de
tela per dintre de la qual es pot ficar la mà per tal de moure-li la boca. La
titella és un ànec al qual li he cosit un pegat i un capell vermell amb el
dibuix d’una calavera, una espasa, i li he posat una pota de pal. A més a més,
he incorporat un ball per tal que puguin gesticular el que diu la lletra d’una
manera lúdica i divertida.
DISSENY DE L'ACTIVITAT
Àrees implicades
- Àrea de coneixement de sí mateix.
- Àrea de coneixement de l'entorn.
- Àrea de llenguatges: comunicació i presentació
Objectius didàctics
- Assolir seguretat emocional pel fet d'establir vincles afectius dins la vida del grup.
- Participar activament i mostrar plaer per interpretar, cantar i ballar.
- Descobrir gestos i moviments com a recursos corporals per a expressar i comunicar.
- Desenvolupar actituds socials positives: cooperació i hamonia dins el grup.
-Aspecte del llenguatge: llengua i vocabulari, entonació i expressivitat.
-La cançó com a part
d’una festa tradicional; carnestoltes.
-La cançó com a motiu
d’alegria i festa.
Què faran els infants? Els infants participaran exercint com a
subjectes actius, ja que al principi hauran d’imitar-me al realitzar el ball de
la cançó però amb l’objectiu que ho acabin aprenent a fer tot sols, al igual
que cantar alguna part de la cançó que més els hagi agradat.
Tipus d'agrupaments Tot el grup-classe
Formes d'intervenció docent
Abans de mostrar la cançó i l’ànec, faré una
petita presentació tractant de relacionar el sentit d’aquesta amb la festa de
Carnestoltes en la qual els infants es van disfressar de pirates. D’aquesta
manera, es converteix en una proposta significativa i propera per a ells, pel
fet de relacionar-ho amb el seu context més pròxim . A més a més, presentaré la
titella incrementant l’emoció dels infants i de forma que els cridi l’atenció.
Així doncs, previament la tindré oculta en una capsa i quan l’agafi, farem una
mica de teatre demanant la col·laboració i participació activa dels infants
perquè m’ajudin a despertar-la, etc.
Materials emprats
-Titella base de ma
en forma d’ànec.
-Un tros de tela
color vermell i un altre quadrat de color negre.
-Un tros de corda
elàstica negra.
-Un escuradents i un
tap de suro.
-Fil i agulla.
-Permanent negre.
-Decoració vària:
petita espasa de joguina, pendent en forma de cèrcol.
Procediment
Una vegada tenim la nostra titella base, la qual podem
comprar en qualsevol tenda de 100 pts o xinesos, en primer lloc hem de cosir
cada extrem de la corda elàstica a una de les puntes del tros de tela quadrat
com si d’un pegat es tractés. Llavors haurem de cosir el pega damunt d’un dels
ulls de l’ànec. Llavors podem retallar un tros de tela color vermell en
forma de capell que després cosirem al cap de l’ànec. Després podem cosir la
espasa i posar el cèrcol a l’orella. Per
últim, per fer la pota de pal, haurem de ficar un escuradents el més a dins possible
del tap de suro. A continuació, hem de retallar la pota de tela de l’ànec i li
cosim i aferrem el l’escuradents pel forat que ha quedat i finalment disposem
de la nostra pròpia titella d’ànec!
Temps previst Es cantarà la cançó almenys 1 vegada a la
setmana amb una duració de 15 min aproximadament.
Espais
Zona d’assemblea de l’aula, damunt la catifa.
IMPLEMENTACIÓ
Aquesta cançó, la vaig presentar davant els alumnes el
dijous 22 de Març com a cloenda d’aquest segon trimestre. Una vegada assegut a
la catifa, els vaig explicar començar a parlar de la sortida en la que vam
festejar la tradicional festa de Carnestoltes. Així alguns infants es van
recordar que es van disfressar de pirates. Jo anava demanant com eren els
pirates i els més atrevits en ressaltaven alguns aspectes característics com el
pegat a l’ull o el capell. Així doncs, els vaig explicar que ara els cantaria
la cançó del pirata Ànec que tenia amagat a una capsa. En agafar la capsa, la
vaig picar cridant a l’ànec perquè despertés i vaig demanar la col·laboració
dels infants que van fer el mateix. Llavors donar-li una mica d’emoció obrint
una miqueta la capsa i tancant-la ràpidament fent gestos de sorpresa. Això els
encanta! A continuació, vaig treure la titella i els infants la van poder
tocar. Finalment, vaig cantar la cançó tot i representant-la amb el seu
corresponent ball.
i un capell color vermell. El meu lloro Rafael, us diu adéu mireu-lo bé.
AVALUACIÓ
Resposta dels infants La veritat és que va ser molt ben rebuda tot i
que era nova i no la coneixien. Però de fet, als infants els va encantar!! i jo
estava molt emocionada per la resposta tan positiva que havien tingut. En tot
moment es van mostrar molt participatius, ja que tractaven d’imitar els gestos
dels ball que feia. Comentari personal de l'alumne practicant He de reconèixer que durant el moment de la
posada en pràctica, em vaig posar una mica nerviosa, ja que em vaig veure
aclaparada per la situació. Es nota que encara em falta una mica de pràctica
però penso que la voluntat i les ganes que he transmet als infants són
excel·lents, així que la resta ja vindrà amb el temps. Instruments d'avaluació emprats L’instrument d’avaluació, serà l’observació
activa i sostinguda durant el temps de cant de la cançó per tal de veure els
progressos o no que fan els infants. Cal destacar, que passat unes sessions
alguns infant que al principi es mostraven més tímids o fins i tot tenien por,
ara ja es diverteixen i gaudeixen jugant i cantant amb la titella de l’ànec.
També prendré notes de camp per tal d’anotar les hipòtesis o comentaris més
significatius dels infants. BIBLIOGRAFIA -Guiainfantil.com.“Los beneficios de la música para los niños”. En Internet.
Per últim, m'agradaria mostrar-vos un document que vaig realitzar sobre aquesta activitat, ja que va formar part de l'informe que vam entregar als infants i les seves famílies al final d'aquest segon trimestre. Aquest informe, és el document en el que les educadores mostren a les famílies totes les propostes realiztades pels seus fills durant el curs així com les imatges que narren totes les experiències viscudes. Així doncs, us mostro la primera activitat que redacto i que formarà part dels informes dels meus nens!
El dia d’avui ha estat una jornada molt intensa i alhora plena de noves emocions per a mi, ja que degut a l’aproximació de final de curs la meva tutora ha hagut de començar a preparar els informes dels infants. És per això, que avui he estat jo l’encarregada de dirigir i intervenir com a principal figura de referència del infants de la meva aula, ja que la xica que ha estat amb jo, Lara, s’acaba d’incorporar a l’escoleta i encara no coneix les rutines que seguim. Per tant, gràcies a aquest fet, he pogut viure una situació privilegiada en la qual he pogut “tutoritzar” al grup d’infants en les diverses activitats que teníem previstes, així com dirigir-los i acompanyar-los en els hàbits i rutines que havíem de seguir.
Una d'aquestes rutines, ha estat la higiene bucal. Després de repartir d’un en un el raspall de cada infant, els he demanat on era la boca, la llengua, les dents (amb la qual cosa a més a més treballaven les parts del cos - tema que estem donant actualment- ), i per què servien cadascuna, tractant de relacionar-lo amb algun aspecte que els cridés l’atenció, alhora que els mostrava amb el meu propi raspall com havien de fer els moviments perquè ho imitessin. Per últim la llengua també era important rentar-la així que vaig aprofitar la cançó de la granota que treu la llengua perquè ho fessin amb més gust. També els vaig explicar la importància de rentar-nos les dents després de cada menjar per tenir la boca sana. Aquí teniu una imatge del moment:
Per últim, he portat a terme una activitat relacionada amb el pes i la mida per tal de comparar quant havien crescuts des del passat trimestre. Aquí teniu dues imatges del moment de comprovació del pes i la mida:
Un dels moments més destacats en el qual he pogut participar i col·laborar amb l’equip en la dinàmica general del centre, ha estat durant les darreres setmanes en les quals he portat a terme una activitat vinculada amb els mitjans de documentació i registre audiovisuals. La directora m’ha encarregat passar de la càmera a l’ordinador les imatges i els vídeos amb els registres de les diverses situacions viscudes amb els infants al centre les darreres setmanes.
També he col·laborat amb la meva tutora d'aula durant les darreres setmanes, en la classificació de les imatges de cada infant individualment segons les propostes realitzades, amb l'objectiu de disposar d'una carpeta per cada infant amb la corresponent documentació. A més a més, avui la he ajudat a l'elaboració dels informes del final del trimestre que haurà d'entregar pròximament a les famílies amb les diverses experiències viscudes al centre. Aquesta tasca consistia en crear un document per a cada infant en el qual havia d'escriure les dades del seu pes i mida corporal, així com una imatge de cada situació evidenciant aquest moment.
D’aquesta manera, he pogut contribuït en la dinàmica general del centre amb una tasca també molt essencial, ja que es tracta de l’enregistrament i documentació de totes les experiències i situacions viscudes per part dels infants que després li serviran a les tutores per tal d’elaborar els informes que al final del trimestre entregaran a les famílies amb el procés de creixement i evolució del seus fills. A continuació teniu la imatge que evidencia aquest moment:
Un dels moments més destacades en la qual he col·laborat amb la tutora en la posada en pràctica d’una activitat amb els infants, ha estat en el dia d’avui en el qual teníem preparada una proposta molt divertida i lúdica pels infants. Aquesta consisteix en pintar amb natilles de colors!! Els materials necessaris per fer l’activitat, són les natilles i pintura de dits de diferents colors. Així doncs, abans que les natilles quallin s’han de moure bé amb la pintura però cada color independentment per tal que no es mesclin i ja estaran llestes per pintar amb els dits. Com podem imaginar, l’activitat ha estat un èxit i els infants s’ho han passat genial alhora que han pogut expressar i alliberar les seves emocions i sentiments a través d’un llenguatge tan fonamental com és l’artístic, ja que han pogut experimentar i manipular directament amb les pròpies mans per tal de sentir i palpar la meravellosa sensació de la pintura lliscant entre els seus ditets. La veritat és que ha estat una experiència magnífica de la qual he aprés molt perquè personalment desconeixia aquesta tècnica de les natilles i lo cert és que m’ha semblat una forma molt creativa i lúdica per treballar l’expressió artística, els colors, i la manipulació entre altres aspectes, amb els més petits. Finalment, a mesura que anaven acabant hem rentat als infants les mans a unes galledes que havíem preparat prèviament amb aigua calenteta i els hem secat amb les tovalloles. A continuació teniu algunes imatges del procés:
Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps d’acolliment dels infants i d’acomiadament de les famílies. La veritat és que és tot un plaer poder rebre als infants cada matí i veure les cares de goig, il·lusió i energia que transmeten quan es recorren l’aula de punta a punta per arribar fins on estàs tu per donar-te una simple abraçada. Aquesta és una sensació indescriptible que et fa recordar el perquè volies ser mestra.
A més a més, cal destacar que en el dia d’avui he col·laborat amb la meva tutora a organitzar l’activitat prevista per al cap de setmana sobre els contes. Aquesta consistia en agafar les bosses de cada infants i ficar-los el conte d’un altre company per tal que les famílies els hi llegeixin a casa. Així doncs, havíem d’apuntar què conte s’havia dut cada infant per tal que a la setmana vinent es canviés i que així anessin rotant. Al final del dia, la meva tutora ha hagut d’anar-se’n abans d’hora amb la qual cosa, m’he encarregat jo d’acomiadar-me dels pares i informar-los sobre els diferents aspectes que havíem de tractar. Així doncs, m’he assegurat de que tots s’emportessin la bossa del seu fill amb el conte pertinent i explicar-los en què consistia la proposta. A més a més, alguns pares han aprofitat aquest temps per demanar-me com he vist al seu fill en el dia d’avui, algunes preocupacions, si havien menjat bé o no, entre d'altres amb la qual cosa he respost els seus dubtes i els he informat sobre les seves inquietuds de manera càlida respectant i empatizant les seves pors. Personalment, he de dir que aquest breu diàleg durant el temps d’acomiadament em pareix fonamental i necessari per tal d’establir un contacte diari amb famílies i millorar la relació amb ells. Potser es tracta només d’uns quants minuts però que tenen un gran valor, ja que durant aquests les famílies s’assabenten de les dificultats o progressos dels seus fills, així com dels aspectes que s’estan treballant dins l’aula per tal de garantir una pràctica educativa conjunta i assegurar així el creixement i desenvolupament harmònic i dels infants. A continuació teniu una imatge evidenciant aquest moment:
Una de les situacions més destacades en la qual he pogut dirigir i intervenir una sessió d’aula, ha estat durant la posada en pràctica de la proposta de pintura de llavis i nas. Aquesta, consisteix en pintar als infants amb pintallavis de color vermell els llavis i el nas, per tal de treballar aquesta part del cos i en concret de la cara. En front seu els vam posar un mirall per tal que es poguessin reconèixer davant d’aquest i assenyalar-se la part del cos indicada. La meva intervenció consistia en fer-los preguntes per tal d’assabentar-me de quins coneixements disposàvem per tal d’afermar-los i generar-ne de nous. Així per exemple, jo els demanava on eren els llavis i el nas. Tothom sabia identificar on era el nas però no tots a on eren els llavis. D’aquesta manera, emprava altres estratègies com ara demanar-los on era la boca i així els explicava que la part on hi havia pintallavis eren els llavis i que amb aquests donem petonets. A continuació, havien de deixar la seva petjada en un paper de color groc i d’aquesta manera, podrien veure la silueta dels seus propis llavis i nas. En definitiva ha estat una proposta molt lúdica alhora que didàctica, ja que els infants han pogut consolidar els seus coneixements previs, però també ampliar-los, ja que han incorporat un nou mot que fa més precís el seu llenguatge; el concepte de llavis. A continuació teniu algunes imatges del procés:
1. Intervenció directa en la proposta; pintant als infants
Una de les situacions més destacades en la qual he col·laborat amb la tutora en la posada en pràctica d’una activitat en petit grup, ha estat en la proposta prevista per al dia d’avui; fer puzles del cos humà. D’aquesta manera, preteníem treballar d’una manera dinàmica i lúdica les diferents parts del cos per tal que els infants es familiaritzin amb elles i les sàpiguen reconèixer i identificar en altres contextos que no sigui el seu propi cos. El material emprat per realitzar aquesta proposta, eren dos puzles iguals els quals per un dels costats podíem construir la figura del nen, i per l’altre la figura de la nena. D’aquesta manera, també ens asseguràvem treballar els diferents sexes i què diferenciava al nin de la nina. A més a més, també ha permès als infants desenvolupar la motricitat fina pel fet d’haver d’encaixar les peces del puzle, les nocions esquerra-dreta, donar la volta, etc. per seguir les nostres indicacions de on les havien de col·locar, així com el raonament lògic pel fet d’identificar de quina part del cos es tractava. Així doncs, jo agafava una peça a l’atzar i li demanava a un dels infants on era la part del cos que li havia tocat i ell l’havia de col·locar al seu lloc corresponent. Quan no ho sabien identificar, els ajudava amb altres estratègies com ara demanant-los que ho assenyalessin en el seu propi cos i d’aquesta manera ho podien traslladar al context del puzle. En definitiva, he de dir que la realització d’aquesta proposta ha estat molt interessant, ja que he pogut veure de primera ma les diferents hipòtesis i provatures que feien els infants mentre construïen el cossos humans i com feien les diverses connexions entre coneixements previs i els nous per tal de construir a poc a poc el seu propi esquema. A continuació teniu algunes imatges del moment:
Arran de les vivències viscudes les darreres setmanes i les reflexions sorgides, m’han fet replantejar-me el tipus de mestra que m’agradaria ser. Segons la meva opinió, és molt difícil concretar un receptari amb els requisits idonis per a ser un bon mestre. Però el que sí tinc clar són els trets que definirien un mal mestre. Un mal mestre, seria una persona que no accepta la diversitat, que no es preocupa per la construcció de la identitat i adquisició del coneixement dels nens que té al seu càrrec, que no confia en les capacitats i potencialitats d'aquests, i per suposat no pot ser mestre qui no veu la necessitat de progrés, d’un futur millor.
Personalment, el tipus de mestre que m’agradaria arribar a ser (i dic “arribar a ser” perquè crec que aquest tan sols és el camí d’inici davant tota una vida d’aprenentatge, actualització i estudi per a la formació d’un bon mestre) és aquell que és empatic amb l’alumne; que és sol·lícit, és a dir, que respon a les demandes dels infants; que acompanya i guia al nen al llarg del seu procés aprenentatge perquè sàpiga que no està sol; que accepta la diversitat ja que ho veu com un motiu d’enriquiment; que genera les condicions necessàries perquè tothom pugui desenvolupar les seves capacitats; que crea un espai on els nens es sentin segurs i acollits; que no es rendeix mai davant les adversitats; que ajuda a l’infant en l’edificació de la seva condició humana; que té una relació asimètrica amb l’alumne però des de l’escolta, la companyia i la compressió; que inculca l’interès per l’aprenentatge; que buida les agendes i deixa temps i espai per al joc; que és creatiu i innovador dia a dia; i en definitiva, que ensenya allò que realment val la pena aprendre: a ser feliç.
Però, sense dubte, el tipus de mestre que voldria ser és aquell que mira si els nens porten l’esmorzà i la roba; aquell que els dóna un petó quan es fan mal; aquell que els transmet la motivació, la passió i l’amor per aprendre; aquell que s’omple de goig quan veu que el nen progressa; aquell que compren al nen; i, en definitiva, aquell que és més humà i que gràcies a això serà recordat de forma grata per l’alumne quan aquest sigui major.
En definitiva, l’escola s’ha d’adaptar a les noves demandes que la societat imposa, ha d’evolucionar cap a espais oberts i sense horaris. La utopia és el punt al que hem d’arribar tot i deixant de banda la dita de “sempre ho hem fet així”. El més important que hem de tenir clar és que, encara que vivim en una societat canviant regida per les noves tecnologies de la comunicació, una màquina mai substituirà el treball d’un mestre. Perquè la màquina, per perfecta que sigui, no pot donar-li afecte al nen. Potser no acabarà d’entendre-ho tot però haurà interioritzat quelcom més important: que tu ets al seu costat.
Un dels moments més destacades en la qual he col·laborat amb la tutora en la posada en pràctica d’una activitat amb els infants, ha estat en el dia d’avui en el qual teníem preparada una proposta molt divertida i lúdica pels infants en la que farem servir paper higiènic per treballar les parts del cos humà!. En primer lloc, he ajudat a la tutora a condicionar l’espai i ambient per tal de lliurar la meitat de l’aula. Així doncs, hem hagut de moure mobles, taules i cadires, el canviador, la catifa, i totes les joguines que hi havia. Llavors, mentre que jo estava al menjador amb els infants per esmorzar, la Toñi recobria tota l’aula de rotllos de paper higiènic; fins a 12 rotllos vam emprar!! Quan vam arribar a l’aula, jo esperava dintre als infants per tal de capturar l’expressió de les seves cares en descobrir la sorpresa que els esperava. Tots estaven molt emocionats i no van dubtar en començar a córrer per la classe agafant el paper que penjava dels tensors. Jo m’encarregava de les imatges mentre que la tutora feia algun vídeo. Encara que alguns infants es van mostrar una mica reticents en un primer moment, al final tothom es va animar i van ser molt participatius. La veritat és que va ser molt emocionat i jo m’ho vaig passar genial jugant amb els infants amb el paper, lo cert és que vaig gaudir com un nen! A continuació teniu algunes imatges de les propostes que van sorgir del propi joc dels infants i que vaig poder capturar:
Ens cobrim de paper!
Juguem a ser mòmies d'Egipte!
Comprovem com és de llarg
Per últim, m'agradaria mostrar-vos un petit fragment d'uns15 segons en el que podreu veure en acció aquesta magnífica experiència! No sé qui es diverteix més aquí; si ells o jo...!
En el dia d’avui, durant la darrera mitja hora que tenim d’exclusiva per fer treballs sobre les pràctiques, he col·laborat amb la meva tutora per tal de fer la planificació d’activitats previstes per a la setmana del 12 de març. Així doncs, m’ha demanat què m’agradaria fer el dilluns. Ella tenia previst fer una activitat molt guapa amb paper higiènic, però vaig pensar que potser si la fem el dilluns no li trauríem tot el profit, ja que els infants venen del cap de setmana una mica més revolucionats. És per això, que li vaig proposar deixar-la pel dimarts. Així doncs, vam decidir deixar l’activitat del paper higiènic pel dimarts i vam pensar que pel dilluns podíem fer l’activitat de pintura d’ungles. El dimecres estava clar que tocava piscina, així que pel dijous vam proposar l’activitat sobre els puzles del racó i pel divendres la de pintura amb natilles, ja que l’activitat dels puzles és menys moguda que la de la pintura amb natilles i anirà millor posar-la el dijous després de piscina que tant els infants com nosaltres estirem més cansades i no suposa tanta preparació. En definitiva, m’he sentit molt agust planificant les propostes de la propera setmana conjuntament amb la meva tutora perquè he sentit que la meva opinió també l’interessava i que em tenia en compte. A més a més, crec que he sigut d’utilitat i que les meves aportacions han millorat la planificació i futura posada en pràctica de les propostes, per tal de millorar construcció dels aprenentatges dels infants.
Un dels moments més destacats en el qual he col·laborat i participat activament en la vida diària de d’aula, ha estat durant el temps de dinar dels infants al menjador. M’agradaria destacar una situació en concret sobre una de les nenes de la meva classe a la que no li agrada gens la fruita i quan toca al menú té l’excusa perfecta per jugar a refregar la taronja entre les seves mans. Després de molt reflexionar, he arribat a la conclusió que aquesta és la seva forma de tastar aquest aliment per tal de conèixer les seves propietats. El problema és que si aquesta necessitat d’experimentació i manipulació tan necessària durant les primeres edats no està del to satisfeta, l’infant només té la possibilitat de fer-ho a l’hora de l’esmorzar. Per tant, jo penso que si es plantegés una proposta de manipulació d’aliments o altres materials fora d’aquest temps, llavors comprendria que en el moment d’esmorzar s’ho ha de menja. El que no podem fer, és privar a aquesta nena de la necessitat de sentir la emocionant sensació del suc de taronja refregat entre els seus dits. Però en el dia d’avui, estava totalment decidida a que na L mengés la fruita o almenys que la tastés, i de fet ho he aconseguit!! La veritat és que per a mi ha estat tot un assoliment perquè realment ella era el meu repte! En aquest cas, l’estratègia que he fet servir ha estat la de la psicologia inversa. Després de veure que com més li deia que mengés menys menjava, avui he tractat de fer el contrari per observar com reaccionava. Així doncs, amb una mica de teatre, li vaig dir que ni se li ocorris menjar ni un trosset de meló perquè era tot per a mi. D’aquesta manera i a mode de joc, he aconseguit que mengés fins a quatre trossos de fruita! Per últim, m’agradaria destacar una altra situació en la qual he ajudat a la tutora dels més petits a donar de menjar als seus infants. Era la primera vegada que donava el dinar a uns bebès tan petits i la experiència ha estat molt bona! I tot i que estava amb tres infants alhora, la veritat és que puc dir que mengen millor que els de la meva classe encara que s’embruten el doble; vaig terminar de macarrons amb tomàtec fins les galtes! Però em va agradar molt l’experiència. Aquí teniu una imatge evidenciant aquest moment. Donant de menjar a la classe dels petits
L’escoleta de Can Cantó, vol dur a terme al seu centre un nou projecte molt innovador; la sala de la llum. Aquesta proposta, sorgeix amb la finalitat d’enriquir i millorar els espais que l’integren, i ampliar així la seva oferta educativa per tal de contribuir al desenvolupament integral de les capacitats físiques, cognitives i emocionals dels seus alumnes.
En quant a la situació inicial de l’espai que acollirà aquesta nova proposta, podem dir que és una de les habitacions que actualment fan servir per emmagatzemar el material escolar així com de neteja, entre d’altres. Aquesta, és una sala que pot acollir a un grup de 6 infants, ja que mesura 3m de llargària per 2m d’amplària aproximadament. Aquesta sala compta amb un bany interior que estarà fora de funcionament, amb la qual cosa quedaria tancat i únicament compliria la funció d’emmagatzemar materials propis de la sala de la llum i/o d’altres. Una altra característica de la sala, és que no té finestres i per tant la llum natural no impedirà recrear l’ambient de foscor que es persegueix. Una de les dificultats que trobem de l’espai, és que és un bany petit amb la qual cosa, no estava configurada com una sala de joc. A més a més, compta amb un aspecte negatiu i és que la llum s’encén automàticament i per tant s’haurà de cercar una solució.
Una vegada analitzat això, podem dir que la situació desitjada pel centre és la de crear un espai de foscor que contrastarà amb materials que il·luminaran la sala de forma artificial. El principal objectiu d’aquest nou projecte i raó per la qual volen aquest canvi, és per tal de disposar d’un ambient ric i estimulant amb el qual garantir majors possibilitats d’interaccions dels més petits amb el món que els envolta d’una manera plaent i perquè gaudeixin els infants. A més a més, també volen contribuir a que desaparegui la por a la foscor, tractant-la d’una manera lúdica a través del joc. En definitiva, podem dir que el centre defensa fermament la importància d’un aprenentatge basat en la manipulació i l’experimentació vivencial dels coneixements adquirits. És per això, que la disponibilitat d’un espai d’aquestes característiques és el següent dels seus reptes, donant així sentit i significat a la filosofia educativa del centre.
Un dels moments més destacades en la qual he col·laborat amb la tutora en la posada en pràctica d’una activitat amb els infants, ha estat en el dia d’avui en el qual teníem preparada una proposta molt especial; fer les petjades dels peus dels infants a un paper continu de colors. En primer lloc, he retirat les taules i cadires per tal de deixar un espai lliure on poder muntar la proposta, i després he cobert part del sòl de la classe amb dos trossos de paper continu (un de groc i l’altre blau). Llavors, la tutora ha portat dos pots de pintura un de blau i l’altre de vermell, dos platets per posar un poc de pintura de cada color, i un pinzell. A més a més, hem condicionat un altre espai amb una cadira, una tovallola i un gibrell amb aigua calenteta per tal de netejar-los els peus una vegada terminin la proposta. A continuació, demanàvem als infants que es llevessin les sabates i els mitjons i els anàvem cridant d’un en un, mentre la resta observava i jugava a la catifa. L’infant cridat, havia de seure en una cadira preparada en front del paper on continu on havia de deixar les seves petjades, i la Toñi el pintava els peus i els ajudava a caminar per d’alt d’aquest. Llavors me’ls donava a mi i jo m’encarrega de fer-los nets els peus i secar-los. A més a més, també era l’encarregada de fer les imatges que emprarem després per fer un plafó que il·lustrarà l’experiència realitzada. Aquí teniu algunes imatges del procés:
Una de les situacions més destacades en la qual he pogut dirigir i intervenir en una sessió d’aula, ha estat en el dia d’avui durant el temps de rotllana d’abans d’anar a la sala de psicomotricitat. Fa un parell de dies, li vaig comentar a la meva tutora que se m’avia ocorregut un exercici nou per treballar durant el temps de preparació i escalfament d’abans d’anar a psico. Aquest exercici, consisteix en tombar-se mirant cap a munt amb les cames flexionades i fer força per pujar el cul. Amb aquest exercici, pretenc que els infants puguin escalfar i estirar, enfortir els músculs de les cames, l’abdomen i els glutis, desenvolupar les habilitats motrius gruixudes, afavorir la coordinació entre les diferents extremitats, entre d’altres. A més a més, també constitueix una bona forma de facilitar-nos la nostra tasca a l’hora de fer el canvi de bolquers, sobretot en infants més hipertònics. Així doncs, avui mentre estàvem a la catifa fent la resta d’escalfaments, la meva tutora els va comentar la meva proposta i jo mateixa em vaig encarregar de mostra-se-la als infants. La veritat és que em va agradar molt que hagués tingut present la meva proposta i haver-la pogut mostrar als infants com una idea meva. A continuació, vam anar un per un perquè ho fessin i el resultat va ser magnífic, tothom era capaç de fer-ho només faltava una mica més de pràctica!! A continuació teniu una imatge evidenciant aquest moment:
Al llarg d'aquestes primeres setmanes d'estància a l'escoleta, he pogut aprenciar de manera molt més patent la importància i el paper tan fonamental que juguen les cançons infantils en el dia a dia de l'aula. És per això, que m’agradaria fer un petit comentari sobre la importància de treballar la música amb els infants.
Com ja sabem, la música és un element fonamental, ja que entre els beneficis d’aquesta pràctica, podem destacar els següents:
- Ajuda a desenvolupar l’autonomia de l’infant, ja que li ajuda a assumir la pròpia cura. - La música té la característica d’apropar a les persones. La comunicació i relació entre les persones és més harmoniosa. Per tant, afavoreix les relacions socials. - La música dona seguretat i confiança, ja que comparteixen un clima de confiança en que es senten segurs i compresos. - Durant l’etapa d’alfabetització, els nens es veuen més estimulats a través de les cançons infantils perquè les síl•labes són rimades i repetitives, i van acompanyades de gestos, la qual cosa els ajuda a entendre millor el seu significat. - La música també incideix de manera positiva en la memòria de l’infant per a l’aprenentatge d’idiomes i afavoreix el desenvolupament de la lògica en l’àrea de matemàtiques. - Millora l’expressió corporal de l’ifant. Es produeix un major control i coordinació rítmica del cos. Per tant, millora la mobilitat i psicomotricitat de l’infant, ja que sincronitzen el moviment amb el ritme. - Ajuda al desenvolupament intel•lectual, auditiu, sensorial, de la parla i motriu, en una etapa en la que el nen comença a expressar-se de múltiples maneres. - Estimula les connexions del cervell, ja que l’infant es troba en un ambient ric en estímuls. - Afavoreix la pronuncia, ja que practica el llenguatge al repetir les cançons, alhora que expandeix el seu vocabulari. - Estimula la creativitat de l’infant, ja que els fa més sensibles a qualsevol tipus d’art. - La música ajuda a reconèixer, expressar i gestionar les pròpies emocions i sentiments. - És una forma lúdica d’aprendre per la qual cosa afavoreix la motivació. - La música és un element fonamental per al desenvolupament afectiu, ja que es sol associar una cançó amb un moment afectiu. - La música crea rutina la qual cosa és fonamental a aquestes primeres edats per a garantir la seguretat emocional de l’infant perquè els ajuda a preveure i anticipar-se al que vindrà després. - Desenvolupa un fort vincle afectiu, la qual cosa contribueix a la seva intel•ligència emocional.
En definitiva, la música és un dels estímuls més efectius a l'hora d'afavorir l'evolució i l'aprenentatge, tant psíquic com físic, dels nens, alhora que viuen una experiència lúdica i dinàmica amb la que gaudir mentre aprenen.Per mor d’això, m’agradaria mostrar-vos un pàgina web que he trobat a Internet, que exposa tot un recull de Cançons per als Infants a càrrec de l’autora Maite Tarragó. Crec que aquesta és una pàgina que tota mestra d’infantil ha d’incloure en el seu repertori d’activitats per tal de treballar amb els infants, ja que podrà ser molt útil de cara a la nostra futura feina.
En aquesta entrada, m'agradaria deixar constància d'un recull de contes infantils amb els quals podem treballar des de l'escola els diferents contextos de descoberta del nen. D'aquesta manera, podrem fomentar aquest aspecte tan important per al desenvolupament integral del nen.
“Asistimos al juego del encuentro de una niña, con una ola; se trata de un personaje recurrente en la obra de Suzy Lee, dotado de una gestualidad prodigiosa, tanto corporal como facial (...). Al mismo tiempo somos espectadores de la transformación simbòlica del escenario. Vemos como el contacto con el mar colorea paulatinamente de azul los objetos”. Suzy Lee, Las olas. Barbara Tiore (2008).
Contes!
- El pájaro negro, de Suzy Lee. - Un elefante va a la ciudad, de Amit Garg. - El globito rojo - Ratón de campo y ratón de ciudad - ¿Sé cuidar de mí?, de Pat Thomas - Cuando me siento querido; Cuando estoy celoso; Cuando soy amable; Cuando me siento solo; Cuando estoy triste; Cuando estoy enfadado; Cuando tengo miedo; Cuando estoy contento, de Trance Moroney, sm. - L'Hugo va a pescar de l'autor Carlos Romeu Müller, de la sèrie verda de la editorial Alfaguara. - ¿Qué hace falta?, de Gianni Rodari. - Zoo, de Suzy Lee - El paraigüa de l’alex, de Hanne Türk. - La vida nocturna de los árboles de Arumugam - El primer dia de classe de Pepito, Mª. Carmen Arenas Fonollosa.
A continuació, m'agradaria deixar constància d'un recull de contes amb els quals podem treballar el procés d'adaptació i primer dia d'escola amb el més petits. D'aquesta manera, es pretén acollir i donar la resposta afectiva que tant necessiten els infants en aquest moment tan especial i alhora intens de les seves vides, to i evitant que es produeixin situacions com la que podeu veure al següent vídeo de Mafalda:
El primer dia d’escola!
- El dia a dia de l'infant. És de l'Editorial Timun Mas i l'autora és Annie Kubler. - Mariposita va a la escuela de Mercedes Córdoba. - Tom va a l'escola, de Marie Aline Bawin, editorial: combel - A comprar, "Qui juga a..." i Comença l'escola. - Vamos a la escuela, de Ediciones Usborne - Mi primer dia de colegio, de l'editorial Timun. Llibre de la col·lecció de Teo. - La castaneyara, de Oscar Morales y Joan Antoja. - El primer dia d’escola - ¿Tengo que ir a la escuela?, de la col·lecció "Hablemos de…” - 100 primeras palabras para aprender con tu hijo, de Edwina Ridell - Mi primer día de clase, de Magaly Gonzalez - La estrella fugaz
En aquesta nova entrada, m'agradaria deixar constància d'un recull extens de contes infantils per tal de treballar amb els més petits la identitat, així com els enllaços a unes pàgines web molt interessants amb activitat per treballar aquesta temàtica.
Ja sabem que quan contem contes als infants, aquests contes no només expliquen històries de personatges llunyans sinó que narren les pròpies històries dels infants. I aquest "no haver de parlar directament de nosaltres" ens permet una major comprensió i acceptació del que ens passa. Alhora dóna als infants estratègies i models per poder posar nom a allò que els passa i sentir-se importants per viure situacions semblants als protagonistes de les seves històries preferides.
“Els descobriments essencials sobre la condició humana –vida, mort, treball, amistat, amor, sofriment, etc., el nen sovint els fa a nivell simbòlic i poc a poc els interpretarà intel·lectualment. D’aquesta manera la distància que implica el símbol serveix per a atorgar una importància proporcional a les forces del nen, per fer progressiu aquest descobriment-xoc. Aquesta és la funció iniciàtica del conte”, J. Held. Los niños y la literatura fantástica.
Contes per treballar la identitat a infantil... - El patito feo. - Los sueños del sapo de Javier Villafañe. - Paraules dolces. - Elmer, l'elefant multicolor. - Todos menos uno, de Éric Battut. - Lolo, un conejo diferente. - Digan lo que digan, de Gladys Herrera Patiño. - Nada menos que Juan. - Ana, ¿Verdad?. - Encarnita, de Quentin Gréban - El soldadito de plomo, de Hans Christian Andersen. - Los tres niños de la suerte. - El escarabajo. - La niña sin nombre, de J.L. Sánchez y M.A. Pacheco - Llibre de la selva, de Rudyard Kipling - Per sempre més, de Peter Schössow. - El cazo de Lorenzo. - El Jorobado de Notre Dame i La Bella y la Bestia de Walt Disney. - El niño de las mil cosquillas. - El hada fea. - El dia a dia de l'infant. És de l'Editorial Timun Mas i l'autora és Annie Kubler. - Una girafa de otoño, de Andrés Guerrero. - L'escola de fades, de na Dolors Garcia. Ed. La Vareta - El pirata bueno - Ser uno mismo. - El petit avet - Lila va al cole, d' Eduard Estivill Sancho i Montserrat Doménech. - Ramón el ratón mojacamas i Victoria no quiere comer, de Menchu Cuesta Pérez - En Patufet
En aquesta nova entrada, m'agradaria mostrar-vos un seguit de pàgines web que ens poden servir com a recursos d'interés per tal de consultar aspectes relacionats amb la primera infància. Així per exemple, podreu trobar pàgines oficials d'Instituts, documents sobre el Currículum, blocs de diverses autores, revistes d'educació, entre d'altres. Els enllaços a aquestes són les següents:
Un dels moments més destacats en el qual he participat i col·laborat en tasques referides a l’organització, ambientació i millora dels espais i recursos del centre, va ser el segon dia d’estància a l’escoleta. Aquesta feina, consistia en l’adequació d’un dels espais generals del centre; el passadís central. Desprès de la sortida al voltant del centre amb motiu de la festa de Carnestoltes, la directora ens ha demanat a la meva companya Marta i a mi retirar un plafó que teníen penjat a la paret d’aquest passadís sobre un projecte que van posar en pràctica anteriorment a la nostra arribada en el qual van cuinar panellets. L’objectiu consistia en deixar la paret lliure per tal de fer espai a un nou plafó que estem començant a preparar amb motiu de la celebració de la tradicional festa de Carnestoltes, com ja hem dit, festejada en el dia d’avui a l’escoleta. Així doncs, van retirar les imatges dels infants amb molta cura perquè les volien conservar, la decoració que eren fulles seques, i finalment el plafó. Per tal d’arribar a la part més alta, vam haver d’emprar una escala de pintor que jo mateixa vaig anar a cercar. A més a més, vam retallar les imatges impreses a color que vam prendre durant el passeig al voltant del centre i estància al parc dels infants amb les seves famílies, les quals formaran par del nou plafó que tenim previst. Aquí teniu algunes imatges sobre aquest moment de col·laboració amb el centre en aspectes relacionats amb l’ambientació i millora dels espais i recursos del centre.
Llevant el plafó antic
Retallant les imatges del nou plafó de Carnestoltes
